Nota Històrica
La Façana
L'Esglèsia de Sant Martí d'Arenys de Munt compta amb onze segles d'història documentada(Precepte de Lluís el Balb a favor de la Seu de Barcelona, 9 de setembre de 878).
De la primitiva esglèsia esmentada pels francs no se n'ha conservat res . Dels temps del romànic resta el testimoni arqueològic d'un capitell salvat d'entre runes. Consta, però, que en aquell temple medieval hi havia altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i als sants Pere i Joan, tots ells amb retaules pintats i llànties votives.
El XVI és el segle de l'actual Esglèsia parroquial. entre els anys 1514 i 1544 es basteix tota la fàbrica del temple. Ens centrarem unicament en la seva façana. El campanar fou l'obra primerenca (1514-1518) a càrrec dels constructors francesos Pere d'Alquier (o Arquer), Michel i Perau. L'escala de cargol, tota en pedra picada, serà obra més tardana de Joan Baixeras i Lleonard Sastre (1626). Les figures que coronen la façana principal de la torre porten data de 1657.
El cos de l'esglèsia s'encarregà el 1531 al constructor de major prestigi en aquells dies, el mestre Pau Mateu. a la mort d'aquest (1539) continuarà l'obra el seu germà Antoni.
Els relleus de la portalada principal i del portal lateral són de l'escultor Jaume Safont (1539). També esculpí l'arcangel St. Miquel que corona la portalada principal (1541). el St. Martí del timpà , però, era -en el seu origen- una obra de Joan de Tours (1542), perduda en la iconoclàstia del 1936.
L'any 1540 es va fer la porta principal amb fusta procedent de València i serralleria del mestres Francesc Sabata, de Barcelona. Les ferradures de les portes, de formes capricioses, son votives en honor a St. Martí, patró de cavallers. Algunes procedeixen de l'àntiga esglèsia romànica i han estat completades als nostres dies.
La voluta que corona la façana és obra posterior, barroca, al gust del segle XVIII. El coronament metàlic, en forma de torre, del campanar, és una obra de forja del 1882. L'antic estucat de la façana no està documentat a l'arxiu parroquial; amb tot, respon a l'estil de carreu, molt típic a Catalunya al segle XVII. L'actual restauració l'ha volgut reproduir en formes i disposició, per bé que s'ha respectat el testimoni arqueològic de la cantonera sud del campanar. L'estucat primitiu havia esta, presumiblement, restaurat en altres epoques.
A la multisecular invocació de la nostra Vila a St.Martí (11 de Novembre), a partir del segle XVII s'hi afegeix la de la mare de Déu del Remei. L'ermita del Remei de la Casa Jalpí, mes tard Gibert, data del segle XV. Des del segle passat, la imatge és venerada també a la parròquia, amb altar i cambril propi(1846). El segon diumenge de pasqua es celebra el Vot de Vila. El cambril actual és reconstrucció de l'antic (1942) i la imatge de la Mare de Déu és una talla de Dionis Renart i García(Barcelona 1878-1946).
La restauració de la façana del temple (1991) va ser patrocinada per el Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, la Caixa Laietana i amb aportacions particulars
