Una història narrada per Antony de Mello ens apropa al tema:
Un vellet estava greument malalt. Va anar a veure'l un sacerdot. A l'entrar a I'habitació va observar una cadira buida al costat del malalt i li preguntà que hi feia.

El malalt digué: "He fet seure Jesús en aquesta cadira i estava parlant-li abans que vostè arribés... Durant molts anys m'ha resultat extremadament difícil de pregar, fins que un amic m'explica que la pregaria és una mena de conversa amb Jesús. Em va aconsellar que m'acostés una cadira buida i que imagines que Jesús hi estava assegut; i aleshores, que li parlés i escoltés el que em responia. Des d'aquell moment, no he tingut cap més dificultat a l'hora de pregar".
Alguns dies després -continua la historia- la filla del malalt anà a la rectoria per informar el sacerdot que el seu pare acabava de morir. Digué: "L´he deixat sol durant un parell d'hores; semblava tranquil. En tornar a I'habitació, l'he trobat mort. No obstant, he observat una cosa estranya: el seu cap descansava no sobre el llit, sinó damunt d'una cadira tocant al llit".

tornar