ANAR AL COR DE LA FE
Durant molt de temps l’activitat de la catequesi
s’havia preocupat només dels creients. Treballava per estructurar la seva fe.
Quan l’entorn es tornava hostil o crític havíem de justificar la nostra fe, fer-la creible.
Avui, truquen a la porta moltes persones que cerquen
un possible camí. De l’Evangeli
n’esperen una força que renovi la seva existència. La catequesi ha de
preocupar-se aleshores de que els homes i dones que ho demanin puguin
transformar la seva vida en creients, donant facilitats perquè puguin obrir el
Llibre de la Paraula de Déu, i d’ anar a l’Eucaristia com en una font.
Es a dir, busquen
el lligam vivent i vivificant que ha d’existir entre la catequesi i la
litúrgia d’una part, i entre la catequesi i l’assemblea de la comunitat creient
d’altra part.
Anem doncs al cor mateix de la fe. Anem allà on
batega el cor de les nostres comunitats. Que les catequesis siguin capaces de
complir la missió que els hi és
confiada. Que tots els membres del poble de Déu prenguin la seva part de servei
i de responsabilitat. “Aneu, diu Jesús
Ressuscitat. Aneu, jo estic amb vosaltres fins a la fi dels dies”. Anem doncs,
amb tota confiança.
El Directori general per a la catequesi (publicat a Roma el 1997), demana pensar en la catequesi dels adults, i
recorda les sis tasques fonamentals de la catequesi:
-
Afavorir
el coneixement de la fe.
-
Aprendre
a celebrar la presència de Crist en els Sagraments.
-
Formar
per seguir el camí de Jesús, procurant tenir els comportaments d’Ell, cosa que
exigeix una conversió moral.
-
Ensenyar
a pregar.
-
Educar
en la vida de la comunitat
-
Educar
per la missió.
El repte és considerable: moltes de les nostres
comunitats no situen pas la catequesi al centre de la seva vida. Aquest repte
pot semblar a alguns inútil o, al contrari, massa costós. Situar la catequesi
al centre de la vida d’una comunitat ha d’ajudar aquesta comunitat a centrar la
seva vida en el misteri de Crist i de l’Església. Per renovar la catequesi, fa
falta que les nostres comunitats es renovin... que tota l’Església, humilment,
retorni a la font per deixar-se renovar amb tots aquells que busquen i es
pregunten. La litúrgia és , particularment, el lloc on la comunitat es reuneix
al voltant del Crist.
Durant molts segles, la catequesi només s’ha dedicat
als nens, als adolescents, se suposava
que els adults ja sabien de què anava.
Avui en dia
les necessitats de formació catequètica són a totes les edats. És
important poder oferir diversos camins per a totes elles. Convé que pensem en el fet de que molts nens han
aconseguit una veritable maduresa en la seva fe d’infants, mentre que molts
adults són encara veritables “nens en la seva fe”.
Els bisbes francesos proposen, per prendre verdadera
consciència del misteri de la fe, que aquest camí es faci a partir de la vetlla
pasqual. És veritat que s’haurien pogut seguir altres camins, però moltes raons
justifiquen passar per la
reflexió d’aquesta vetlla.
L’Eucaristia pasqual es dóna com a font i cim de tota evangelització real: la nit entre el
dissabte i el diumenge l’Església celebra la Pasqua del Crist, el seu pas de la
mort a la vida per infantar una humanitat nova, que visqui la seva pròpia vida
amb la força de l’Esperit
Per anar al cor de la fe, tal com la Vetlla Pasqual
ens fa viure, proposem aquest instrument de treball per a totes les comunitats
cristianes:
-Primera etapa: Llum al cor del
món.
-Segona etapa: Una paraula
viva.
-Tercera etapa: Emportats per Jesucrist.
Quarta etapa: Ser membres
del Cos de Crist.
Primera etapa: LLUM AL COR DEL MÓN.
És de nit. Tot comence a fòra de l’església, a la plaça, enmig del poble.
Al voltant de el calor d’un foc s’il.luminen les cares dels que han volgut
acostar-se. Amb una flama d’aquest foc nou, s’encen el ciri pasqual. Llavors,
tothom va al darrera d’aquesta llum. Una processó es forma al voltant d’una aclamació que es va
repetint : “La llum del Crist !”.
Aquesta nit, la paraula de Jesús als seus deixebles
pren tota la seva importància: “Jo sóc la llum del món. Qui em segueix no caminarà a les fosques, sinò
que tindrà la llum de la vida.” És així com entrem a l’església. Cadascú porta
el seu ciri a la llum del ciri pasqual. A dintre de l’església il.luminada
només amb la llum de les nostres espelmes, ens posem davant de Déu per dir-li
totes les raons que tenim per a lloar-lo. Amb
els ulls posats en Jesús mort i ressuscitat. Es Ell que il.lumina la nostra foscor.
AL COR DE LA FE
A FORA.- És aquí que els homes viuen. Ens hi trobem, cadascú
tal com som, compartint amb tothom les
mateixes tenebres. Un creient no es algú que ja “ha arribat”, és germà en
humanitat de tots els qui, en el món, palpen i busquen el seu camí.
UN
DO PER A TOTHOM.- No
estem pas reunits per la nostra pròpia iniciativa. És una llum la que ens
reuneix: la presència activa del Crist mort i ressuscitat. La possibilitat de
ser companys d’Ell s’ofereix a tothom i
a cadascú com una llum que ens atreu en la foscor de la nit. Fem el que fem, o
siguem el que siguem en la nostra vida, sempre podem girar-nos vers ella.
UN CAMI A FER.- Ens reunim a fora però no es per quedar-nos.
La invitació concretament no ens
convida a escoltar o a mirar , sino a entrar. Tal com s’accepta que per
traspassar un petit riu hem de fer un salt, així també hem de saltar vers el
Crist mort i ressuscitat, un salt vers Ell que ens obre el camí. Es tracte de
deixar una situació per anar vers una altra.
LA RUTA.- Aquest camí ens convida a ocupar el nostre lloc amb
tots els que segueixen a Jesucrist. Efectivament, la vida cristiana no es
defineix pas per un estat ( o s’es cristià o no s’en és), sino per una acció:
els cristians durant tota la seva vida
es comprometen a seguir a Jesús.
EN LA LLOANÇA.- En aquesta nit de Pasqua és evident que no
som pas uns estrangers als ulls de Déu: la nostra fe ens empeny a tenir una
confiança total vers Ell. Li agraim profundament que estigui al nostre costat,
convençuts que és algú que salva.
El que la celebració de la Vetlla Pasqual ens fa
viure.
disposem a escoltar, escoltar amb molta atenció perquè aquesta nit, per a nosaltres cristians, és una nit de veritable goig.
Per començar, la lectura de la primera pàgina del Génesi. Ens explica com Déu col.loca l’home al cim de l’univers. Per Ell l’home i la dona són bons als seus ulls. Al moment on celebrem que Jesús morirà i ressuscitarà per a nosaltres responem amb un salm de la Biblia: ”Beneeix el Senyor, ànima meva.”
Segueix amb l’episodi terrible on Déu demana a Abraham que sacrifiqui el seu fill. La fe i la confiança d’aquest en Déu és absoluta. Desprès continuem llegint la història del poble d’Israel a Egipte, el pas del mar Roig on els protegeix dels soldats del Faraó. Seguidament ve un profeta que ens recorda el patir de Déu per tots els que busquen:” Vosaltres els que teniu sed, fam, veniu a Mí. Encara que les muntanyes s’esberlessin, que canviessin de lloc, el meu amor per vosaltres no canviaria.” (Is.54 – 5,14)
Ara les campanes ja poden repicar. Ja podem cantar amb tot el cor el Glòria a Déu. Encara a la lectura següent , sant Pau ens recorda en una carta a la comunitat de Roma, que tots els batejats estem incorporats al cos de Crist, mort i ressuscitat.
Desprès d’aquesta lectura ens posem drets per acollir el passatge de l’Evangeli on es llegeix la descoberta per part de les dones de la tomba buida, l’anunci de que el qui estava mort ha ressuscitat i ens precedeix en el camí de les nostres vides. “Al.leluia”, cantem en un darrer salm.
Desprès ve l’homilia: el sacerdot en uns minuts dona el sentit del que hem escoltat i celebrat. Proclama la Paraula de Déu perquè penetri profundament en el cor dels qui escolten.
AL COR DE LA FE
És llarg.- Aquesta nit dediquem més temps del normal a llegir la Biblia. No hi ha només varies lectures sinó que són llargues. Moltes vegades evoquen episodis que podem entendre, junt amb altres el sentit dels quals se’ns fa difícil de captar.
Acollir.- Escoltar és diferent d’estudiar. Quan escoltem, entrem en un procés de transformació. No es busca trobar el que ja coneixem. Escoltem per nodrir-nos del que sentim. El que escolta accepta ser modificat en la seva manera de veure les coses, accepta ser renovat per dintre.
Entrem dins l’història.- Abans, a pagés, quan es reunien en les llargues vesprades de l’hivern, agradava escoltar les històries de familia. Quan obrim el llibre que explica la història entre Déu i el seu poble, entrem a formar part de la família als que Déu s’ha revelat i fa participar de la riquesa dels seus dons.
Una simfonia.-Quan Déu parla, ho fa per mediació dels esdeveniments que han fet la història del poble de la Biblia, a través de la veu dels Profetes.
Del començament al final de la Biblia es fa evident l’amor de Déu envers els homes, però la Paraula viva de Déu és sobretot Jesucrist mateix. És a partir d’Ell que tot pren densitat i salvació.
Un diàleg.- En aquesta celebració escoltem , però no som espectadors. Se’ns fa l’invitació per respondre mitjançant la Biblia mateixa: el cant dels Salms.
Tercera etapa: EMPORTATS PER JESUCRIST.-
El que la celebració de la
vetlla Pasqual ens fa viure.
Al voltant de la pica baptismal comença ara un llarg diàleg. Per començar amb tots els que han precedit en la fe , que ja s’han reunit amb Déu, els hi demanem de guiar-nos per aquest mateix camí:” Vosaltres, sants i santes de Déu, pregueu per nosaltres”.
Així units a una família que sobrepassa llargament el nostre grup, podem entendre la pregunta que es fa als que seran batejats i confirmats: vols formar part d’aquesta familia de creients ?, vols ser d’aquest poble que segueix el Crist mort i ressuscitat ?
Llavors fan les promeses del baptisme, o la renovació si és que ja estem batejats. Renunciem al pecat, i a tots els mals que es deriven del mateix. Triar seguir Jesús, demana renunciar a tot allò que ens allunya d’Ell.
Cadascú dels que són interrogats llavors diu :”Jo crec”, i són batejats en “el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, ja que no és possible que ens comprometem en una vida de fe sense deixar-nos emportar per l’amor fidel i perseverant que Déu ens ofereix. Llavors queden confirmats, marcats per el do de Déu , ja que no es possible escollir Jesucrist sense la presència activa de l’Esperit Sant que és qui ens hi condueix.
Com quedar-nos indiferents? La fe dels uns comporta la fe dels altres! Aquest moviment de fe inclou a tothom , també als que ja estan batejats i confirmats. La flama de les espelmes que cadascú té a la mà il.lumina de nou l’església. Tots, drets, proseguim el diàleg: ”El que heu escollit per seguir, nosaltres també creiem en Ell. La nostra vida descansa en la mateixa seguretat: Pel baptisme estem ja alliberats de tot el que estem cridats a dir “no” “.
Llavors, tots rebem l’aspersió de l’aigua beneita i fem el signe de la Creu. Aquest gest és més expressiu que qualsevol paraula.
AL COR DE LA FE
Un suport.- Qui s’adhereixi a Jesús, no és mai el primer de creure. Quan fa aquesta opció, queda inclòs en una gran multitud de creients que ja s’han arriscat abans que ell. Per tant, no empren mai aquest camí tot sol sinò acompanyat de molts germans i germanes en la mateixa fe.
Una responsabilitat.- Una celebració d’un bateig o d’una confirmació crida sempre a un compromís de tota la comunitat: acollir, portar, sentir-se responsable del que ha entrat de nou. Qui segueix a Jesús ha de poder comptar amb la pregària de tota l’Església.
Una fe sacramental.- El escollir seguir a Jesucrist comporta unes implicacions molt concretes per la vida. La fe no es només un esforç de voluntat. Tot no depen pas de nosaltres mateixos. En Jesús hi ha el principi de tot. Nosaltres diem “si” a aquell que fa amb nosaltres el camí. Si no, com podriem fer-lo ?
Quarta etapa: SER
MEMBRES DEL COS DE CRIST.
El que la celebració de la
vetlla pasqual ens fa viure.
És vers l’altar que ara tot convergeix. És aquí efectivament que ens unim al camí que Jesús ha fet passant per la mort. És aquí sobretot que formem part de la promesa de vida que aquest camí comporta per cada ú de nosaltres.
Hi aportem el pa i el vi, “el fruit de la terra i del treball dels homes “. Presentem així a Déu el que nosaltres som , per unir aquesta ofrena al que Jesús més volgué abans de morir: donar-se Ell mateix perquè mai res ens separi d’Ell ni del Pare que ens estima.
Heus ací doncs la nostra pregària: envieu, Senyor, el vostre Esperit, perquè el pa i el vi de les nostres vides esdevinguin el cos i la sang de Crist, que va oferir la seva pròpia vida per nosaltres. Tot està a punt perquè pel ministeri del sacerdot poguem unir la nostra ofrena a la que Jesús va fer el dia abans de la seva Passió, quan estava amb els seus amics. És per a nosaltres i per a tots els homes que va escollir anar fins el final, fins a donar la seva vida. Perquè fossim alliberats del pecat i ens despullessim de l’ home vell que hi ha en nosaltres.
És per això que amb els ulls posats en aquest horitzó d’esperança, demanem a Déu que envii el seu Esperit perquè faci de nosaltres :”un sol cos i un sol esperit en Jesucrist”.
La pregària del Pare Nostre vé als nostres cors i als nostres llavis! És testimoni justament de la gràcia que hem rebut tots de compartir la dignitat de fills de Déu. Desprès d’això, com no podriem deixar que la pau de Crist circuli entre nosaltres ? La pau és el camí de la nostra unitat. Llavors és quan combregant tots amb el mateix Pa, esdevenim verdaderament el que som: el Cos de Crist.
AL COR DE LA FE.
El secret d’un camí.- Aquesta nit es troben reunits en una mateixa dinàmica la mort de Jesús i la seva resurrecció. Aquesta nit efectivament el secret de Jesús ha vist la llum: una total solidaritat amb els homes que el porta a estimar-los fins a la creu, i un lligam amb el seu Pare que ningú ni rés ha pogut trencar.
La força d’un camí.- Aquesta nit també es fa evident el nostre acte de naixement com a “comunitat cristiana”. És amb el nostre lligam en Jesús, mort i ressuscitat que hi han les nostres arrels com a fidels. No estem plegats perquè així ho hem volgut, sino perquè ens incorporem tots junts al camí de Jesucrist.
El desig de Déu.- Cada una de les nostres comunitats, per modesta que sigui, té la vocació de ser l’imatge vivent del desig de Déu per a el món: que tots estiguem reunits en Ell com a fills i germans. No és doncs el que una comunitat cristiana expresa o parla el que la fa atractiva, és l’ atenció mútua entre els germans que sigui realment viscuda i portada a terma.
COMIAT.
La celebració s’ha acabat amb un darrer “Al.leluia”. És més de mitja nit i el món no és pas diferent. Ens en tornem d’allà on hem vingut, però no de la mateixa manera: una benedicció ens ha estat donada perquè fem camí amb ella: “Que la gràcia de Nostre Senyor , la gràcia pasqual que avui us ha estat donada sigui amb vosaltres. Que ella us protegeixi del dubte i de l’oblit.” Amb una intensitat com mai ressona en nosaltres les paraules de Jesús: “Com el Pare m’ha enviat, jo també us envio a vosaltres.”. (Jo.20-21)
Primera etapa: La llum al cor del món
1)
Actualment
hi ha algunes persones que truquen a la nostra porta perquè en un moment donat,
sigui per una prova de sofriment, pel naixement d’un fill, perquè els seus
fills van a catequesi quan potser elles no hi han anat mai, etc., es fan tota
mena de preguntes i no hi troben resposta. A la vostra comunitat, us heu trobat
amb algun d’aquests casos ? Com els acolliu? Quines iniciatives heu prés ?
2)
Altres només passen. Vénen per a una ocasió determinada i després se’n
tornen, potser més tard tornaran per una altra ocasió. Teniu alguna proposta
per aquestes persones ? Segons la
vostra opinió, què es podria fer per respectar la seva manera de pensar ?
3)
Algunes
no vénen. Què dir a aquestes persones
que no volen viure, pregar, pertànyer a una comunitat de creients ? Mai podrem
explicar-los el que no han experimentat. Si la catequesi es preocupés que aquestes persones poguessin “veure una
llum”, entreveure alguna cosa interessant en la seva vida, què hauria de
proposar ?
4) L’activitat de la catequesis
té lloc en les nostres ciutats i
pobles. Segons vosaltres, la comunitat cristiana té la responsabilitat de fer
les seves propostes en un espai públic ? Com
fer-ho ? Quins
aspectes s’haurien de desenvolupar perquè l’oferta catequètica arribés a tothom
? A quins camps creieu que seria més important ? Quins
mitjans serien necessaris ?
5)
Com
pot la catequesi tenir en compte les
cultures contemporànies? Amb quines condicions, amb quins llenguatges nous,
quins mitjans de comunicació es podrien utilitzar per dialogar amb elles ?
Quines recomanacions faríeu sobre aquest punt ?
SEGONA ETAPA: Una paraula viva.
1) La paraula de Déu normalment es proclamada dins d’ una celebració eucarística o bé en una assamblea de creients. Tradicionalment és així. Reflexionant sobre aquesta realitat, trobaríeu algunes situacions on la Paraula de Déu, llegida i escoltada en grup, hagi tingut un sentit viu, de salvació?En què us semblarien positives aquestes experiències ?
2)
Estem
en un món saturat d’informacions de tots colors i maneres. Penseu que hi ha moments, llocs, condicions
més adients per acollir la Paraula de
Déu ? Ho heu notat dins la vostra comunitat ?
3)
La
Paraula de Déu ens ha estat confiada perquè la proposem, perquè la transmetem.
Es tracta que altres persones puguin entendre i descobrir el rostre de Déu que
els hi parla també a ells. Com procureu assumir aquesta responsabilitat ?
4)
La
vetlla Pasqual està presidida per un sacerdot, i és pel seu “ministeri” que la
Paraula de Déu ens arriba. Avui en dia
pot ser que la figura del capellà no sigui fàcil d’explicar als no
cristians o, tal vegada, als cristians mateixos. Per vosaltres, quin lloc ocupa
la figura del sacerdot? per la comunitat? i particularment per l’anunci de la
Paraula de Déu ?
5)
La
catequesi es nodreix avui en dia d’una manera molt important, sobre la Paraula
de Déu. Heu notat si els nens, els joves, els adults han constatat la
diferència de com es feia abans ? Heu notat que hagin memoritzat algún
passatge, alguna cosa que els hagi cridat l’atenció? Coneixeu alguns exemples
on la Paraula de Déu hagi influit en
alguna opció personal.?
6) A catequesi arriben
actualment persones per les que el llenguatge bíblic és estrany, fosc,
incomprensible...Si heu observat aquesta situació, què en penseu .? Quins mitjans concrets proposeu per respondre aquest repte?
TERCERA ETAPA: Emportats per Jesucrist.
1) Molts pares no donen importància que els seus fills siguin o no batejats: “Ja triarà per ell mateix més tard”, diuen. D’altres vénen a demanar el bateig pels seus fills sense saber perquè . Molts adults creuen també avui en dia , que és possible creure sense celebrar els sacraments. Aquesta situació, ha arribat ja a casa vostra? A quin lloc situarieu els sacraments en la vostra vida de creients?
2)
Gent
de totes les edats i condicions reben els sacramentes. No corresponen pas a un
tipus determinat. Molts vénen de fora. No són precisament de dintre els nostres
cercles. Com viviu aquesta situació? La seva
“diferència” us parla del que és la vida amb Déu.? La seva presència us
convida a profunditzar en la conveniència d’encaminar-los cap als sacraments?
3)
La
situació actual està dirigida particularment a la catequesi d’infants, i
d’adolescents. Teniu a les vostres parròquies altres propostes de catequesi? Hi ha persones interesades en
catequesi d’ adults.? Quines iniciatives us sembla convenient de promoure?
4) Molts descobreixen a
Jesucrist progressivament i necessiten temps per a convertir-se. Quins són els
camins que ha de seguir la catequesi per fer possible aquest camí, per suscitar
interès? Com es podria fer perquè les nostres comunitats cristianes acompanyin i sostinguin els qui
avancen per aquest camí? Quins canvis, quines
conversions són necessàries per permetre l’acompanyament d’aquests nous
catequitzats.?
QUARTA ETAPA: Ser membres del Cos de
Crist.-
1)
Algunes
persones no troben pas necessari de pertanyer a una comunitat per viure la seva
fe. Moltes vegades es mantenen inclús “distants”. S’han deslligat de tot el que
envolta la vida eclesiàstica. D’altres, no han crescut dins l’Església. Encara
no han fet l’experiència de fe. D’altres encara, per salvaguardar la “seva
llibertat” miren de no deixar-se enredar `per la vida d’església. Qué podriem
fer per permetre aquestes persones de viure i entrar a formar part d’una comunitat cristiana? Teniu
alguns projectes elaborats perquè s'hi sentin a gust?
2)
Quins
mitjans podríem fer servir perquè
persones acollides a la catequesi sentin que pertanyen “al cos de
Crist”, a la família cristiana? Quins obstacles o resistències heu notat en els
que fan la descoberta de la vida de fe.? Quins són els camins que podrien
facilitar la seva participació en la vida de la comunitat?
3)
Moltes
de les nostres comunitats cristianes estan avui disperses o reagrupades en
unitats més grans. Com està el teixit de relacions de proximitat sense les
quals no hi ha vida eclesiàstica visible i dialogant? Qué heu experimentat per
reixir a lligar l’activitat catequètica
amb els esforços de canvi, de ajuda i de servei mutu que forma part també de la
vida de les comunitats cristianes?
4)
En
una comunitat hi ha persones de diferents edats i madureses. Un infant no viu
pas les coses com un adult. Un jove no té pas les mateixes necessitats ni la
mateixa parla que un adult. No obstant, l’un i l’altre porten preguntes i
aspiracions molt profundes. Amb quines iniciatives es pot afavorir la
participació de cadascú a la vida de l’Església.? Quin espai s’ha de fer perquè tots es puguin expressar en la
mesura de la seva pròpia maduresa.?
5)
Ens
sap greu a tots el petit nombre de participants en les celebracions
eucarístiques. Com es manifesta entre nosaltres aquest neguit? Heu mirat de
crear espais perquè se sentin acollits? Quin tipus d’organització nova i de
temps per la catequesi podem imaginar, per evitar que la comunitat no quedi
tancada en ella mateixa.?
1) Les quatre etapes de la vetlla pasqual ens conviden a anar al cor mateix de la fe. Us sembla que el pas endavant que proposa aquest document us ha transformat? Què és el que us ha aclarit, reforçat , ajudat? Qué us ha semblat més interessant?
2) Hem estat convidats a deixar-nos guiar per aquesta celebració de la vetlla pasqual. Ens ha estimulat o ens ha fet avançar en la nostra responsabillitat per proposar la fe? Us ha estimulat a mirar d’ una nova manera l’activitat de la catequesi? Quin lloc donaríeu ara vosaltres a la catequesi dins la vida de la vostra comunitat cristiana?