JORNADA SOBRE L'INFORME AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

El divendres 25 de febrer de 2005, en el marc habitual de la Casa del Mar de Barcelona, es va celebrar, amb gran èxit d'assistència, la primera jornada sobre l'informe ambiental en el planejament urbanístic, organitzada per APROMA i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Més de 70 persones no van poder assistir a l'event ja queels 200 inscrits van omplir la sala de gom a gom.

L'obertura de la jornada va estar protagonitzada pel Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH que, en la seva intervenció va palesar l'oportunitat de la jornada, inserida dins el calendari legislatiu europeu, com una eina per aplicar la política comunitària basada en l'estratègia pel desenvolupament sostenible de l'UE, amb l'objectiu d'integrar el conjunt de polítiques ambientals en la presa de decisions dels governs. El Director General va manifestar l'acord del seu Departament amb el text de transposició de la Directiva d'Avaluació Ambiental Estratègica, que haurà de suplir les carències existents fins ara, amb els objectius primordials de prevenir el canvi climàtic, adequant les polítiques existents en aquests àmbit i de complir l'estipulat en la Directiva marc de l'aigua, sobre tot en allò que fa referència a l'ocupació de terrenys vinculats a l'espai fluvial, susceptibles d'inundabilitat i que poden suposar un problema afegit en el cas de ser urbanitzats al impermeabilitzar terrenys que abans eren susceptibles de permetre la infiltració d'aigües de pluja.

Tot seguit, la conferència inaugural va ser impartida per Fernando Esteban, responsable de estratègies de desenvolupament sostenible del MIMAM. El conferenciant va emfatitzar que totes les administracions públiques aplicaran l'avaluació ambiental estratègica per consens. En el cas espanyol, s'està redactant l'avantprojecte de llei dels efectes d'avaluació de determinats plans i programes de medi ambient, que fixarà les condicions a complir pels plans i programes, de manera consensuada amb les autonomies i administracions locals, implicant a les autoritats ambientals. Aquest programa s'aplicarà de manera immediata a les conques mediterrànies que s'integren al programa A.G.U.A. del MIMAM. Va finalitzar la seva intervenció comentant que a sostenibilitat és el principi rector d'aquesta actuació i que la consulta pública serà imprescindible per redactar l'informe de revisió ambiental que serà sotmès a l'òrgan responsable d'avaluació ambiental estratègica. Aquest òrgan redactarà l'informe vinculant a introduir dins el Pla que aprovarà el Parlament, substituint la tramitació de l'actual avaluació de l'impacte ambiental.

La següent intervenció de la jornada va anar a càrrec d'en Lluís Godè, responsable de la planificació d'espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua. Els estudis de planificació d'espais fluvials que porta a terme l'Agència, delimiten no només les zones inundables, sinó també els espais destinats a albergar la vegetació de ribera (la zona fluvial) i a vehicular les avingudes extraordinàries amb un component de velocitat més important que el calat. Aquesta delimitació, si és respectada, permetrà per una banda la recuperació, restauració o regeneració de la vegetació de ribera, imprescindible per assolir el bon estat ecològic dels nostres rius i per altra la preservació dels espais necessaris per permetre el pas de les avingudes extraordinàries sense afectar a nuclis consolidats, reservant un territori bàsic, en zones a urbanitzar, per permetre una urbanització sense riscos.

Albert Civit, arquitecte de l'INCASOL, primer promotor de Catalunya, va aportar en la seva intervenció la experiència de l'avaluació ambiental de la urbanització del Centre Direccional de Cerdanyola, amb les dificultats que suposa actuar sobre un territori creuat per vies de comunicació de tot tipus, lleres públiques i zones consolidades, en el qual s'haurà d'implementar una avaluació ambiental estratègica.

El Director de serveis mediambientals del Grup Habitat, Enric Aulí, va emetre diverses consideracions sobre els informes ambientals que en la seva opinió, haurien d'incorporar aspectes econòmics, socials i de salut, amb l'objecte d'aconseguir l'equilibri. Va posar diversos exemples, des del port de Badalona a actuacions dins el continent europeu, arribant a la conclusió de que és imprescindible integrar tots els aspectes abans esmentats amb el nou urbanisme

Fernando Ricart, des de la Generalitat de València, va intervenir fent especial esment als aspectes del planejament urbanístic a l'àmbit costaner, incidint sobre els models i objectius definits a l'Estratègia Territorial Europea acordada en Postdam en 1999. La gestió integrada de zones costaneres va en la línia de protegir els ecosistemes naturals, analitzant els efectes sociològics i urbanístics i plantejant les mesures correctores tendents a redactar els plans urbanístics territorials, que pretén harmonitzar l'ús del litoral amb la implantació de diversos usos definint els riscos i les mesures correctores, millorant el front marítim i preservant el paisatge. L'excessiva litoralització de les ciutats costaneres, en el cas de la costa valenciana ha arribat a l'extrem de tenir que protegir un terç de la seva franja litoral.

Una intervenció “diferent” va ser la de Rafael Tortajada que, des del govern navarrès va trencar amb la tradicional exposició dels anteriors conferenciants, introduint nous conceptes de la planificació urbanística: tres dimensions (superfície, aire i subsòl), formació d'autoritats com el nostre major repte, internalització del medi ambient, desenvolupament del món rural, permetent als seus habitants que continuïn vivint en aquest medi per acabar enfrontant el paradigma ambiental de la sostenibilitat contra el plantejament d'opcions pel desenvolupament econòmic dels àmbits rurals.

Una visió alternativa és la que va donar l'advocat de DEPANA, que també va prioritzar l'opció de la integració dels assumptes ambientals en la consciència de tothom. Va definir el sòl no urbanitzable com a sòl residual, susceptible de canviar, mentre que l'urbanitzable és etern. Va posar de manifest la gran importància estratègica de mantenir l'agricultura en l'entorn de les grans ciutats, posant de manifest el fet de que gairebé el 98% dels estudis d'impacte ambiental reben declaració favorable, mentre que són negatius en el cas de promotors públics, amb l'única excepció del port esportiu de Lloret.

La següent intervenció va anar a càrrec de Xavier Carceller, del Centre de Política de Sòl i Valoracions de l'UPC, que fer diverses consideracions sobre l'avaluació del planejament ambiental, definint la legislació ambiental com a molt dispersa, incompleta i molt poc actualitzada, plena de duplicitats, buits i incongruències. Segons Carceller, cal un plantejament coherent, unitari i complet de l'avaluació d'impacte ambiental, que ha de convertir-se en un model més operatiu d'avaluació del sistema de planejament des dels punts de vista ambiental, jurídic i urbanístic, evitant duplicitats i establint una tramitació simplificada pels assumptes dependents encara de la Llei del 2002. Cal, doncs una informació ambiental homogènia, assumida tant pel DPTiOP (urbanisme) com pel DMAH (medi ambient).

Per finalitzar l'acte es va procedir a establir una taula rodona amb tots els participants, afegint a Josep Mª Aguiló de l'ACA, que va introduir la perspectiva tan necessària com a vegades poc tinguda en compte, de la importància de resoldre els assumptes relatius a les afeccions als espais fluvials abans de començar a fer urbanisme. Els informes de l'ACA han de ser imprescindibles per actuar sobre el territori, ja que aquests defineixen la part de la superfície a urbanitzar que s'ha de respectar per evitar conflictes, afeccions i danys tant al DPH com a les persones i als seus bens.

La Jornada no va acabar aquí, sinó que la seva celebració va significar l'inici de la feina que portarà a terme un grup de treball que es va constituir a l'efecte i que presentarà les seves conclusions, juntament amb la guia metodològica sobre els informes ambientals en el planejament urbanístic en una segona jornada a celebrar abans de l'estiu.

LORENZO CORREA LLOREDA

Responsable de Comunicació i Membre del Consell Assessor