FLIX

El passat dia 30 de novembre es va celebrar a la Aula Magna de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, un acte coorganitzat per APROMA i l'esmentada Facultat, sobre l'estat actual de les investigacions que s'han portat a terme en relació als sediments dipositats al riu Ebre, en les immediacions de l'empresa ERKIMIA de Flix.

La expectació que va aixecar la convocatòria es va veure rebassada pels esdeveniments, ja que la sala estava plena de gom a gom, amb grans desitjos d'escoltar les explicacions dels científics que han efectuat els seus treballs més recents respecte als sediments, així com per conèixer una possible proposta de solució per a la seva retirada que presentava l'equip encapçalat pel professor Manuel Viladevall, membre d'APROMA, en col·laboració amb l'empresa consultora SENER.

En primer lloc van prendre la paraula l'equip d'investigadors del CSIC (J. Grimalt - A. Palanques) i de la UAB (P. Masqué), que l'any 2003 i anteriors van realitzar, dins un projecte de recerca del CIRIT, la determinació del volum i la tipificació dels residus acumulats en les aproximadament 9 ha de llera, que acull entre 200 i 360.000 t de sediments procedents, entre d'altres, de les activitats que des de l'any 1900 fins al 1988 s'han vingut realitzant a la factoria de Flix. Entre d'altres productes, va ser una de les grans productores de DDT d'Espanya.

Les diferents taules comparatives de percentatges de metalls pesants, organoclorats, etc., que van presentar els autors, posaven de manifest la gran concentració en aquesta zona i les grans diferències amb altres zones d'abocaments similars, altament contaminades del planeta.

Tot seguit, van intervenir els autors de l'”Estudi dels sediments contaminats de l'embasament de Flix i proposta d'actuacions”, encarregat per ERCROS. L'equip redactor està format per Professors de la Universitat de Barcelona (M. Vilarrubia i J.Costa) i de la UPC (A. Batemann).

Les conclusions d'aquest equip, un cop estudiada la problemàtica de la zona, van ser les següents:

•  No existeixen indicis de transport generalitzat de contaminants, ni sediments ni aigua.

•  Els sediments es troben estables

•  El ph bàsic i l'alta presència de Ca als sediments afavoreix la seva sedimentació

•  Existeix un elevat grau d'inertització i no s'observen impactes ambientals

•  La batimetria amb la qual han treballat ambdós equips és de l'any 1995. S'hauria de fer un altra.

Les hipòtesis presentades sobre el resultat de les columnes sedimentàries apunten a una heterogeneïtat dels sediments, afectats per metalls pesants i organclorats, procedents de la indústria, de nuclis urbans, de l'agricultura i de la mineria. Els radionucleids venen també de les cendres de carbó, combustible de la factoria des de 1900.

Les propostes d'actuació presentades anaven en primer lloc per caracteritzar i monitoritzar els sediments, desprès en establir un pla d'emergències i per últim es centraven en actuar a través de la tècnica del “capping”.

Com era d'esperar, aquesta intervenció va protagonitzar les preguntes dels assistents durant l'animat debat que va seguir: entre els qüestionadors es notava incredulitat i moltes reticències sobre els resultats del treball, que van quedar paleses quan van intervenir els membres de l'equip CSIC- UAB, que també van presentar les seves conclusions, un cop escoltat l'anterior:

•  Existeix una gran inèrcia a reconèixer que “tenim un gran problema”

•  Cal extreure els sediments costi el que costi, (van recordar la solució Prestige)

•  Cal legislar sobre la radioactivitat com a residu

•  Cal tenir en compte que, encara que l'actual presa de Flix produeixi l'efecte d'immobilitzar els sediments, si algun dia per raons naturals o artificials, aquesta es trenqués o fos eliminada, tots els residus anirien cap avall. Igualment, que el caràcter de la presa no és el d'una presa de gran volum i presenta una renovació constant, fet que facilita la mobilitat dels elements que entren en el sistema hídric.

La polèmica generada va estar a punt de no deixar temps per a la presentació del projecte de proposta d'extracció, tractament i gestió dels residus, de manuel Viladevall i Ignacio García de Haro, que finalment va estar presentat. Es tracta de minimitzar l'activitat de més de 200.000 t de residus a menys de 1000, extraient els materials dipositats i les graves que els sustenten, mitjançant una extracció no contaminant amb pantalles, amb una capacitat de processat d'entre 60 i 500 t/h, tractant i abocant el producte minimitzat. Es realitzarà mitjançant recuperació gravimétrica d'entre el 70 i el 80% dels minerals menys pesants, recuperant el mercuri la fluorita i els minerals radiactius.

I així, desprès de quatre hores de sessió, amb un gran percentatge de temps dedicat a la formulació i resposta de les qüestions plantejades pels assistents, va acabar aquest acte, del qual es pot assegurar que ha estat un dels més polèmics i interessants de la ja llarga trajectòria de activitats amb que compta APROMA-Catalunya.

Lorenzo Correa Lloreda

Responsable de Comunicació del Consell Assessor d'APROMA-Catalunya