ࡱ> QSPI cZbjbj jBV ]ZZZZZZZnnnn8$n(XZZZZZZ$I=~Z~PZZPPPHZZXnnZZZZXPPXZZX nnZX CONFERNCIA HC Bona tarda, Abans de passar a exposar sintticament el contingut de fons que recullen les 72 allegacions que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat al Pla Hidrolgic, 72 allegacions que aborden aspectes tcnics, aspectes jurdics, aspectes hidrulics, aspectes ambientals i aspectes econmics, magradaria molt sintticament donar 4 pinzellades per emmarcar breument el tema. La primera, els antecedents. Molt breument, recordar que Catalunya, en matria hidrolgica, ja t en aquests moments dos transvasaments importants: un transvasament de la conca del Ter a les conques de les comarques de Barcelona daproximadament 250 hm3 anuals i un altre transvasament, des dels anys vuitanta, de la conca de lEbre cap el Camp de Tarragona, amb un potencial mxim situat sobre els 120 hm3 anuals. Per, hi ha ms antecedents que tenen tamb la seva rellevncia en relaci a la poltica hidrolgica de la resta de lEstat Espanyol. Catalunya s la Comunitat Autnoma que ha aplicat una imposici ecolgica, des de fa deu anys, primer el cnon de sanejament i avui el cnon de laigua, iniciativa sense massa precedents en altres territoris de lEstat Espanyol. Tamb tenim una circumstncia relativa al territori. Tenim una peculiaritat que no tenen les altres conques que es veuen afectades per lactual planificaci hidrolgica i s que Catalunya s la nica Comunitat Autnoma, que t les dues caracterstiques de ser per una part conca excedent i per altra conca receptora. Part de les comarques catalanes formen part de la conca de lEbre i la resta sn les necessitades duna aportaci externa. I aquesta s una circumstncia que ni Arag, ni Valncia, ni Mrcia, ni Almeria, en aquests moments presenten. Nhi ha una altra de cojuntural que ens porta a valorar que ens trobem en un cicle de tensi hdrica notable. Portem 4 anys amb una pluviometria cada cop ms escassa, fet que est motivant que el que la planificaci hidrulica estatal qualificava com dficit cojuntural, sest demostrant el que lAdministraci de Catalunya ha defensat des de fa temps, un dficit estructural que en aquests moments dun cicle de sequera de 4 anys consecutius ens est portant a tensions en quant a subministrament daigua en alta importants. Tant importants, que el Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua ha iniciat el procs per a que saprovi un Decret que reguli la gesti dels recursos hdrics davant duna situaci de sequera com la que, en aquests moments, est afectant a Catalunya i no amb carcter temporal sin amb carcter permanent i que vingui a modificar les condicions daprofitament dels diferents usos daquest recurs tan estratgic com s laigua. He citat uns breus antecedents, una condici territorial, una situaci cojuntural, vull tamb introduir una qesti de mtode, de criteri dintervenci poltica, i s que no noms la circumstncia territorial ens porta a buscar equilibris, sin la permanent aposta pel dileg, per la recerca de consens, per la negociaci de la fora poltica que dna suport al Govern de Catalunya des de fa 20 anys i aix tamb influeix en els plantejaments que volem efectuar des del Govern de Catalunya tamb en aquest mbit. Abans dexposar quin s el nucli daquesta proposta catalana, s que voldria recordar que la planificaci hdrica de Catalunya, en els seus grans objectius ha estat objecte de consens, dacord poltic ampli amb tres partits de larc parlamentari de Catalunya (Partit Popular, Partit Socialista i Convergncia i Uni) que varen subscriure un acord el mes de juny i que ens permet una estimaci de dficits hdrics per als propers anys per, al mateix temps tamb, destratgies que volen simbolitzar que no noms apostem per una aportaci externa sin que tamb fa falta portar a terme una sries dactuacions que aportin solucions complementries a aquestes necessitats daportacions externes. La construcci de plantes de dessalinitzaci que comenarem aquest any amb una primera iniciativa a la conca de la Tordera, amb lestudi ja duna segona iniciativa per a les comarques de Tarragona i amb una tercera que shauria de situar en els propers 2 anys, ens tindria que facilitar uns recursos complementaris de 50 hm3/any. Els diferents programes de reutilitzaci que, en aquests moments, ja sn objecte no noms de desplegament pilot sin que ja ho estant sent daprofitament normalitzat, ens porten a fixar-nos un nivell de recuperaci a travs de la reutilitzaci de les aiges depurades del sistema de sanejament de Catalunya tamb mnim de 45 hm3 anuals. Les diferents actuacions previstes en matria dactuaci infrastructural, dinterconnexi dels diferents sistemes regionals avui existents a Catalunya en una nica xarxa nacional, permetria una gesti ms racional i ms compensada en funci de les disponibilitats territorials-estacionals, duns 30 hm3 anuals. Em refereixo a la interconnexi de la xarxa, per exemple, del Consorci dAiges de Tarragona, la xarxa regional metropolitana dAiges Ter-Llobregat, la xarxa del nord del Consorci dAiges de la Costa Brava, la interconnexi del sistema del Cardener i de la xarxa que es desplegui, tamb regional, des de La Llosa del Cavall. En definitiva, la imbricaci daquests diferents sistemes regionals, estimem que podria suposar unes disponibilitats en el sistema global duns 30 hm3. Per tant, xifrem de lordre de 200 o 225 els hm3 daportaci exterior que caldria introduir al sistema, per a poder garantir aquest dficit estimat per als propers 20 anys, de 350 hm3 anuals. En definitiva, estem davant duns plantejaments de lordre del 60% daportaci externa i creiem que, en la mesura que puguem anar aplicant noves tecnologies o nous programes ms ambiciosos de reutilitzaci amb un desplegament, evidentment, de millora de les tcniques aplicades avui al sistema de depuraci daiges, creiem, que estarem oscillant entre aquests 50-70, aquest 60% de necessitats daportaci externa per tal de solucionar el dficit hdric de Catalunya per als propers anys. Emmarcada aquesta mecnica de planificaci quantitativa, nosaltres hem plantejat, a la vista de lanlisi de la documentaci del Plan Hidrolgico Nacional, en primer lloc la prpia necessitat de que aquesta sigui una planificaci que saprovi lo abans possible. No podem demorar ms anys laprovaci daquest instrument per poder prendre decisions que avui estan provocant un bloqueig al desenvolupament, no noms quantitatiu sin tamb qualitatiu, de Catalunya. Per tant, la nostra valoraci positiva en el seu moment respecte a la presentaci dun Pla Hidrolgic per part del Govern de lEstat es segueix mantenint i es segueix recolzant la necessitat de que saprovi un Plan Hidrolgico Nacional a nivell de lEstat Espanyol. Amb tot el debat, amb tot el consens, amb tota la capacitat de reconducci i de revisi que sigui necessria, per, s necessari que saprovi un Pla Hidrolgic a nivell de lEstat Espanyol i que aix ens permeti tamb a nivell de Catalunya prendre les iniciatives i les decisions estratgiques necessries. Tant des del punt de vista de la fragilitat, de lequilibri ambiental i ecolgic del Delta de lEbre, com tamb de les incgnites referides a les disponibilitats futures que es poden situar a les diferents hiptesis danlisi, creiem que no es poden sostreure 1050 hm3 de lEbre amb carcter permanent. Ni els previsibles impactes ambientals estan resolts, ni, en aquests moments, creiem que la proposta de cabals ecolgics que cont el Plan Hidrolgico Nacional sigui suficient com per garantir no noms les mnimes garanties ecolgiques del riu i dels seus ecosistemes sin altres possibilitats de desenvolupament, com per exemple, de navegabilitat o daltres potencialitats del riu Ebre. Hem recordat a les nostres allegacions, que Catalunya compta amb una situaci excepcional davant daltres conques receptores de lEstat Espanyol, i s que el nostre dficit s de consum de boca. Aquesta circumstncia no es dna a cap altra de les propostes de planificaci en les quals els dficits es destinen o vnen a cobrir necessitats presents i futures de desenvolupament, bsicament agrari. Per tant, aquesta situaci creiem que sha de tenir en compte en el moment defectuar la proposta definitiva. Proposta definitiva que ve emmarcada per la ratificaci duns principis que tamb varen inspirar lacord poltic catal del mes de juny i que, en aquest cas, recordem-mho, es xifren en un dficit a curt termini de 100 hm3 anuals, dun horitz de 300 a 350 hm3 anuals a 20 anys vista. Amb una transferncia per tal de cobrir aquest dficit estimada de lordre de 200 a 225 hm3 anuals i que, com he dit abans, lexcepcionalitat de ls, absolutament prioritari -s de boca-, hauria de ser prioritari davant daltres necessitats a cobrir. Existeixen altres raonaments de carcter infrastructural. Per exemple, el Pla Hidrolgic planteja que el transvasament shauria defectuar a canal obert. A Catalunya faria falta que fos a mitjanant canal tancat, que exists un plantejament real econmic i financer de suportar un mateix preu per metre cbic daigua amb independncia del territori al qual vagi destinada. En aquests moments, el Pla Hidrolgic planteja el repartiment dun cnon ambiental en proporcionalitat a la superfcie de tota la conca afectada i nosaltres creiem que s un plantejament que no respon a lintent de superaci i de compensaci daquests impactes ambientals. Parlem de que, de la mateixa manera que sest parlant dun pacte per lAigua per a lArag, s imprescindible un pacte que inclogui un pla de desenvolupament territorial, un pacte per a lEbre i que doni respostes als diferents problemes ambientals, econmics i socials que giren al voltant tamb de la dinmica de laigua. Creiem que el projecte del Pla Hidrolgic shaur de sotmetre a una avaluaci dimpacte ambiental, cosa que no estava prevista. Apostem per la reducci clara i contundent de la transferncia proposada de 1000 hm3 anuals des de lEbre i tamb parlem destudiar laprofitament de volums de cabals que avui estan sotmesos a concessions ja existents i que tamb permetrien alliberar part de la pressi que sobre el riu i sobre els recursos, avui tericament i potencialment excedents, existeixen a lEbre. Hem presentat tamb complementriament, un llistat dinversions i dactuacions infrastructurals que, tant a les conques de lEbre en territori catal com a les conques internes de Catalunya, necessitaran que es contemplin als annexos que el Pla Hidrolgic plantejava. I, finalment, vrem proposar i seguim proposant, que mentre el Pla Hidrolgic no estigui aprovat, lactual minitransvasament, lactual aportaci daigua de lEbre a les comarques de Tarragona el es pugui veure ampliada en la seva destinaci territorial per tal de facilitar la interconnectabilitat que els he comentat abans, que s una de les actuacions que iniciarem molt aviat. En aquests moments, el minitransvasament de lany 1981 preveia fins a una aportaci de 120 hm3 anuals, un potencial que avui no est sent esgotat, i que avui la xarxa del Consorci dAiges de Tarragona est arribant fins a Cunit, la xarxa dAiges Ter-Llobregat est arribant fins a comarca del Garraf i amb una interconnectabilitat de pocs quilmetres, encara no 20 quilmetres, ambdues xarxes podrien ser objecte dinterconnexi i de facilitar una gesti dels recursos avui ja concedits que pugui permetre el seu aprofitament estacional, fcilment incorporable al sistema nacional de Catalunya. En sntesi, recordem-mho, el Plan Hidrolgico Nacional planteja un transvasament a efectuar des de el riu Ebre de 1050 hm3 anuals, amb una destinaci de 190 hm3 per a les conques internes de Catalunya, de 315 per a la conca del Xquer Castell, Valncia i Alacant-, per a la conca del Segura 450 hm3 anuals, bsicament per a Mrcia, i 95 hm3 anuals que arribarien, segons la proposta inicial del Plan Hidrolgico Nacional, fins a Almeria. La nostra proposta parteix de plantejar una sostracci clarament inferior, de 200 hm3 a sostreure del riu, 200 hm3 que nosaltres proposem en aquest cas duna forma, repeteixo, propositiva, que donessin resposta a una part de les necessitats que el Plan Hidrolgico Nacional recull per a la conca del Segura. Creiem i estimem, sense voluntat destablir o dobrir un front territorial, que laportaci de 95 hm3 fins a les terres dAndalusia podria cobrir-se amb altres recursos o amb altres estratgies, per exemple, la dessalinitzaci i que aquesta aportaci podria restar-se de la proposta inicial. I la proposta que nosaltres efectuem s estudiar lactual concessi que, en aquests moments, est jurdicament regulada i formalment establerta i de fet gestionada per les Comunitats de Regants de lesquerra i de la dreta de lEbre, que disposen aproximadament de 1700 hm3 anuals de concessi, la nostra proposta s que es poguessin establir, mitjanant negociacions, mitjanant la recuperaci duna part daquesta concessi duns 400 hm3 que vindrien a completar els 200 hm3 de sostracci del riu i que, juntament amb els 120 125 hm3 que avui ja sn objecte de minitransvasament cap a les comarques de Tarragona, vindrien a completar la nostra proposta. Per no distreurens, oblidin-se dels 125 hm3 avui ja existents i estarem parlant de, en comptes dels 1050 hm3 que planteja el Plan Hidrolgico Nacional, des de Catalunya hem proposat que es transvasin 200 del riu i que sen reaprofitin 400 que avui ja es deriven cap als canals i que, creiem perqu aix ho hem comentat, que serien possibles daconseguir a travs de les actuals concessions. En definitiva, estarem parlant duna sostracci dels actuals recursos no utilitzats del riu de 200 hm3, estarem parlant, per no enganyar a ning, del transvasament de 600 hm3 que avui s que a travs del riu o del canal desemboquen en el mar. Aquesta proposta ens permetria parlar de que els excedents estimats del riu podrien garantir un cabal ecolgic un 30% un 33% superior al que planteja el Plan Hidrolgico Nacional i que, per tant tindrem 133 m3/s com cabals mnims del riu Ebre. A partir daqu, proposem altres solucions complementries que vindrien, si s necessari, a donar resposta a aquest dficit mxim de 1050 hm3 que el Plan Hidrolgico Nacional planteja i, evidentment, la primera aposta complementria a mig-llarg termini que efectuem des del Govern de Catalunya s que saposti per laportaci extraordinria dun transvasament del Roina. Amb aquests 350 hm3 complementaris, Catalunya podria a mig termini, 10-12 anys, prescindir de les aportacions inicials, dels 125 que avui ja disposem, i dels 200-225 que saconseguirien en primera fase, por ser compensats amb aquesta aportaci del Roina per completar llavors, en segona fase, les necessitats daquests 1050 hm3 que es plantegen fora de les terres de Catalunya i que amb laportaci del Roina, evidentment, laigua que pujaria en primera fase podria ser objecte de transvasament cap avall. Alg podria dir que aix significa una inversi molt important complementria , perqu estem parlant dins dels primers 10 anys de fer un transvasament de 200 hm3 cap a les comarques de Barcelona i, dintre 10 anys, un cop tinguem el Roina aqu, de que aquesta infrastructura potser no fos necessria. La reversibilitat del sistema, la possibilitat de interconnexi de les xarxes centrals, del sud, del nord, amb les aportacions tamb del Roina, ens permetria, a mig i llarg termini, fer front a qualsevol contingncia de necessitat daigua. Els cabals de qu disposa avui el Roina, els reduts impactes ambientals que representen per al Roina els transvasaments de 10 o 15 m3/segon, considerant que en letapa de major sequera del Roina, al llarg dels darrers 70 anys de dades estadstiques, va ser de 400 m3/segon en letapa de major sequera que ha patit mai Europa des que es tenen dades estadstiques fiables de cabals en el Roina, ens fa defensar amb rotunditat aquesta proposta. Aquesta aportaci, repeteixo, ens permetria com a primera fase complementria, disposar de 350 hm3 des del Roina. Si el Govern Espanyol no es vol plantejar el Roina per altres consideracions de tipus tcnic, econmic, institucional o poltic, si no saccepts el Roina, que nosaltres creiem i ho diem molt sincerament, que s la opci ms raonable ambientalment des del punt de vista de qualitat del recurs, de disponibilitat permanent, incls financerament i econmica, perqu sest parlant dun Pla Hidrolgic amb una previsi de despeses de lordre dels 3 bilions 750 mil milions de pessetes, estem parlant, per tant, duna possible desviaci de les previsions inicials inferior al 5% del que el Pla Hidrolgic planteja en un horitz de 15-25 anys. En tot cas, de lanlisi del Pla Hidrolgic es dedueix que tamb existeixen altres alternatives dins lEstat Espanyol i la possibilitat dobtenir de lordre de 300 hm3, -disculpeu jo no sc expert en matria de planificaci hidrulica- per, tant el Llibre Blanc com el Pla Hidrolgic contemplen que el Baix Duero podria ser objecte daprofitament, de regulaci i aprofitant la infrastructura de laqeducte Tajo-Segura, ser objecte daprofitament, en aquest cas per a la conca del Segura, amb laportaci daquests 300-350 hm3 que com a soluci complementria alternativa a la primera que els he proposat ens permetria a Catalunya disposar dels transvasament de lEbre amb les xifres que els he comentat anteriorment, de la possibilitat de que la conca del Xquer tamb tingus els gaireb 315-300 hm3 anuals i que amb aquesta aportaci la conca del Segura pogus disposar dels 425, 450, 400 hm3 . Amb 200 hm3 a sostraure exclusivament del riu Ebre i laprofitament de 400 hm3 que avui ja estan derivats del riu, encara que evidentment no sostret del funcionament de lecosistema del Delta, seria possible una soluci complementaria a mig-llarg termini, el Roina per la que apostem, el Duero per la que no crec que el Govern de lEstat aposti, perqu bviament una anlisi tamb social i poltica el porta a focalitzar la discussi del debat, per en qualsevol dels casos existeixen alternatives que podrien donar resposta al total de les necessitats que el Pla Hidrolgic planteja. Creiem que aquesta s la opci ms responsable des de Catalunya. No buscar tan sols una soluci a casa nostra, sin pensar quines solucions existeixen per a que satenguin les necessitats. Si no es vol contemplar cap transvasament complementari del Roina o del Duero, llavors el que diem s que 500 hm3 i que amb aix ja ens espavilem. Que es prioritzin els usos destinats a consum de boca i, en tot cas, aquest desplegament de noves poltiques agrries o de desenvolupament regional i territorial busquin, o be possibilitats alternatives o be es replantegin els models de desenvolupament. Aqu en tot cas els 300 hm3 de la conca del Xquer es podrien repartir entre la conca del Xquer i la del Segura garantint que la conca del Xquer tindria el 40/50% daquests 315 hm3 que si que van destinats a consum de boca, mentre que la resta van destinats a altres activitats de carcter bsicament agrcola. En definitiva, doncs, continuem mantenint una proposta que garanteix tamb el que els havia dit abans de 133 m3/segon com cabals ecolgics de lEbre. Leix fonamental dels nostres posicionaments que es despleguen en 72 allegacions que fan moltes altres consideracions a temes de planificaci hidrulica, de esmenes i observacions a detalls hidrulics, econmics, jurdics i ambientals del Pla Hidrolgic per que, en definitiva, es resumeixen i sintetitzen en aquesta aposta per fer una profunda revisi quantitativa i tamb de mecanismes de gesti i de planificaci cronolgica que permetrien una proposta molt menys agressiva en aquest cas de transvasament que ve a ser, no la nica, per si la pea fonamental de la proposta de planificaci hidrulica que en aquests moments est sent sotmesa a consideraci de tots els agents socials. Creiem que, avui per avui, el ms sensat encara continua essent buscar punts dacord i de consens, efectuar propostes que donin resposta a llarg termini a totes les necessitats contingudes en el Pla Hidrolgic que signifiquen una reducci substancial de limpacte a causa del transvasament que es planteja molt menor a linicialment proposat que aborda la possibilitat de negociar amb concessions preexistents per utilitzar part daquests recursos per a aquestes necessitats que es plantegen i que continua apostant per una soluci ms lgica que s la del Roina per que, daltra banda, recorda a lEstat que si la opci interestatal-transfronterera no se la vol plantejar, continuen havent tamb altres solucions complementries. Els plantejaments del Govern de Catalunya en aquest procs, seran la negociaci i el dileg amb el Govern i altres agents territorials i socials implicats en aquest debat i esperem, ho esperem de deb, acabin configurant-se com part dels fonaments per a la soluci definitiva que acabi essent aprovada com a Plan Hidrolgico Nacional. Si els plantejaments del Govern de lEstat difereixen molt de les propostes i de les allegacions que el Govern de Catalunya est en aquests moment avaluant, proposant i plantejant, llavors ser difcil que el Govern pugui donar suport al Plan Hidrolgico Nacional que vol aprovar el Govern de lEstat. Jo encara mantinc la necessitat dobrir portes al debat, al dileg i a la negociaci amb el Govern de lEstat per evidentment tamb amb tots els agents territorials, en aquest cas la gent de les comarques de lEbre, no noms del Delta sin de les comarques catalanes de lEbre. Estic convenut que nosaltres complim amb els dos objectius que ens vrem proposar: defensar una soluci daigua per a tots en aquests cas per Catalunya per, al mateix temps, defensar tamb lEbre, el Delta, les comarques de lEbre que sn tamb la nostra responsabilitat com Govern i, en aquest cas, com autoritat ambiental, tenim el comproms evidentment, de donar-los resposta. Moltes grcies per la seva atenci. PGINA 7 PGINA 11  2389VX X%Y%~%%%%5+6+?/@/1111e2f222G3H3d3e344Z6[677%7&7`7a788H8I899::,;-;;;<< > >>_?`?`AaAAABB/F0FGGHHI ICJH*OJQJ>*mHH*mHmH5CJOJQJ CJOJQJX  STpqdh$dh  STpq {"|"z${$&&))a*b*X,Y,81912277Z:[:P;Q;>>BBEE I IVKWKMMNNvOwOUUUVVVWVXXZZAZBZKZLZMZNZOZPZQZ_Z`ZaZbZcZ  \ {"|"z${$&&))a*b*X,Y,81912277Z:[:P;Q;>>B$dhdhBBEE I IVKWKMMNNvOwOUUUVVVWVXXZZAZBZOZPZh&`#$dh$dh IIIZI[ILLMM[N\NNOOOAZBZCZKZLZMZNZOZQZRZZZ[Z]Z^Z_ZbZcZ0JmH0J j0JUmHCJH*OJQJ CJOJQJPZQZ_Z`ZaZbZcZdhh&`#$. A!"#$% [$@$NormalmHFA@FFuente de prrafo predeter.NB@NTexto independiente$CJOJQJmH : @: Pie de pgina  8!0)@0Nmero de pginacVj" IcZ.3BPZcZ/124cZ0 "!!TP X  pq 9:XY{|z { Y!Z!!!!!""""%%&&a&b&6'7'((X(Y())@+A+8-9-----f.g.....H/I/e/f/00[2\233&3'3a3b33344I4J4555566Z6[6-7.7P7Q77788 : :::`;a;<<a=b===>>>>>>@@AABB0B2BDDDDEE E EEE[E\EVGWGHHIIII\J]JJJOKPKvKwKQQURWRSSTTVVAVBVNVQV^VaVdV  RToqz|y { ""%%`&b&W(Y(7-9-..33Y6[6O7Q7::>>AA E EUGWGIIJJuKwKQQTRWRTTVV@VAVBVNVQV^VaVdVUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioA\\MABRACA02\SECRETARIA\Documents\CONFERENCIES\CONFERNCIA HC3.docUsuarioEC:\WINDOWS\TEMP\Guardado con Autorrecuperacin de CONFERNCIA HC3.asdUsuarioA\\MABRACA02\SECRETARIA\Documents\CONFERENCIES\CONFERNCIA HC3.docUsuarioA\\MABRACA02\SECRETARIA\Documents\CONFERENCIES\CONFERNCIA HC3.docAPROMAGC:\Mis documentos\APROMA\Nous actes\Conferencia Conseller 14 Dic.00.doc@ itcV`@G:Times New Roman5Symbol3& :Arial"1RRLfz G$Y0dXW<C:\Archivos de programa\Microsoft Office\Plantillas\Bona.dotCONFERNCIA HC USUARI ACAAPROMA Oh+'0x   ( 4 @ LX`hpCONFERNCIA HCONF USUARI ACA SUA Bona.dotA APROMAt2ROMicrosoft Word 8.0@F#@>fj@*@*z  G ՜.+,D՜.+,< hp|  ACA$XW  CONFERNCIA HC Ttulo 6> _PID_GUIDAN{581D0AC1-7C3B-11D4-A336-005004BCBC51}  !"#$%&'()*+,-./012345789:;<=>?ABCDEFGIJKLMNORRoot Entry F@~`i1T1Table6WordDocumentjSummaryInformation(@DocumentSummaryInformation8HCompObjk  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q