Presentació

Documentació

Nota de premsa

Nota de premsa a priori
SEMINARIO SOBRE PARQUES FLUVIALES Y CONTRATOS DE RIO

Los últimos años, protagonistas del tránsito al nuevo milenio, han contemplado el aumento de la concienciación social respecto a las afecciones que los usos del agua provocan sobre los ecosistemas fluviales. Las tesis del comienzo del siglo XX, según las que la prosperidad y el gran salto adelante de España estaban ligados a un uso exhaustivo de los recursos hídricos, han quedado actualmente sumidas en la obsolescencia.
Según los defensores de estas tesis, el subdesarrollo sólo podría ser superado si se adoptaba una política hidráulica adaptada a la agricultura, mediante la construcción de embalses y canales de riego, y a la nueva industria, que sería alimentada por la energía mecánica, luego eléctrica, asociada al normal discurrir de las aguas por los cauces, convirtiendo al agua en la "hulla blanca", mucho más abundante y barata que el carbón, la "hulla negra". Las Colonias Industriales catalanas, y en particular las del Llobregat, fueron instalaciones pioneras en adoptar este modelo, basando en esa hulla blanca el desarrollo de un importante proceso de industrialización de la cuenca alta del río desde finales del siglo XIX hasta las postrimerías del siglo XX.. Miles de personas se vieron involucradas en este proceso, repoblando amplias zonas del territorio, creando auténticos pueblos en zonas antes deshabitadas hasta llegar a culminar el proceso de interiorización de Cataluña.
APROMA, desde su fundación, ha demostrado una especial sensibilidad sobre todos los elementos que conforman el "escenario río", sobre todo en estos momentos en los que la gestión del agua está adquiriendo un protagonismo de creciente importancia en nuestra sociedad. Para intentar clarificar los conceptos relativos a los usos compatibles con la preservación de la vida en el río, la Asociación organizó, del 30 de septiembre al 2 de octubre de 1999 el I Congreso sobre Caudales Ecológicos en Terrassa (Barcelona), evento durante el cual, profesionales de disciplinas diversas aportaron a una mesa común su visión, exigencias y propuestas sobre este primordial parámetro medioambiental: el caudal ecológico o de mantenimiento en el río. Los diversos usos de un bien limitado (el río y el agua que lo cursa) se contraponen: abastecimiento, riego, producción energética, recogida de residuos, substrato de un ecosistema, conformación de un paisaje, soporte de usos lúdicos y de la actividad pesquera… El caudal de mantenimiento, llamado también caudal ecológico, es aquel por debajo del cual no es posible conservar ambientalmente el entorno del río..
Así las cosas, el V Congreso Nacional de Medio Ambiente, celebrado en Madrid a finales de noviembre de 2000, coorganizado por APROMA, la Unión Profesional de la Ingeniería y el Colegio de Físicos, decidió incluir entre sus 45 grupos de trabajo, uno dedicado a los caudales ecológicos. Las conclusiones más importantes del evento apuntaban a que el consenso entre todos los usuarios del río debe fijar claramente su diseño, repartir su gestión entre las partes, y establecer las reglas que garanticen el uso equitativo y sostenible del agua. El contrato de río es la mejor herramienta para conseguir hacer realidad el citado diseño. Continuando en esta línea, se ha convocado la celebración, el próximo día 23 de mayo, de un Seminario sobre parques fluviales y contratos de río, en el cual, se debatirá el proyecto de Parque Fluvial Navàs- Berga, entre todos los actores implicados: Patronato del Parque Fluvial, concesionarios hidroeléctricos, pescadores, Administración Hidráulica, Local y Comarcal.
El Parque Fluvial Navás- Berga es un proyecto que pretende recuperar 16 colonias industriales unidas por el río Llobregat, creando un escenario atractivo para el turismo, salvando edificaciones emblemáticas de la ruina y recuperando el río y sus riberas, mediante la creación de una ruta atractiva para el visitante y la garantía de un caudal mínimo en todo el tramo, (afectado por diversas concesiones hidroeléctricas), lo que supondrá la redacción del correspondiente contrato de río.

APROMA-Catalunya
23/05/02

Nota de premsa a posteriori
SEMINARIO SOBRE PARQUES FLUVIALES Y CONTRATOS DE RIO

PARCS FLUVIALS I CONTRACTES DE RIU

El passat dia 23 de maig, es va celebrar a l'edifici El Vagó del Recinte de l'Escola Industrial de Barcelona una conferència sobre el Parc Fluvial de les Colònies Industrials del Berguedà, seguida d'una taula rodona sobre els Parcs Fluvials i els contractes de riu. L'acte va estar organitzat per APROMA i per la Diputació de Barcelona, comptant amb la participació de tècnic responsables de la construcció i el manteniment del parc Fluvial del Besòs, de membres de les Administracions territorials implicades en l'espai fluvial, dels impulsors del Parc del Berguedà i d'un representant dels concessionaris desl aprofitaments hidroelèctrics .

La presentació, a càrrec d'Antoni Fogué, Diputat -President de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va corroborar l'èxit de la implantació del Parc Fluvial del Besòs, tan des del punt de vista de recuperació d'un tram de riu per l'ús de la població, com des del de l'efecte beneficiós que aquest, en principi utòpic projecte ha suposat sobre l'augment de qualitat de les aigües del riu i el manteniment de l'espai fluvial.

La conferència d'Àngel Miralda i Pere Vall, impulsors del Parc Fluvial de les Colònies del Berguedà, es va centrar sobre l'estat actual del procés d'implantació del model de desenvolupament territorial per a les Colònies, mitjançant la creació d'un Parc Patrimonial, que permetrà superar la nostàlgia del passat, construint el futur. el model del Parc Urbà del Besòs no és aplicable en una zona com la del Llobregat, ja que aquesta és una zona més extensa en la qual s'ha de fer compatible l'ús de l'aigua en tot el tram, focalitzat en els aprofitaments hidroelèctrics que deriven l'aigua successivament, deixant trams secs, amb la recuperació de l'espai fluvial com a nexe d'unió entre les 14 colònies i dues fàbriques que s'estenen pels 22 km de riu entre Berga i Navàs. aquí es pretén preservar l'estructura física dels camins, esglésies i habitatges i crear estructures interpretatives, de gestió i institucionals, mitjançant la unió dels agents implicats agrupats en un Consorci integrat pels concessionaris hidroelèctrics, la Cambra de Comerç, els empresaris, les Associacions de Veïns i els propietaris del patrimoni industrial que conforma la Colònia. el Consell General d'aquest Consorci, estarà composat per la Generalitat, la diputació, el sector privat i els 8 Ajuntaments de la zona. Per arribar a un final feliç, que permeti la materialització del projecte, és imprescindible un consens general, articulat en un contracte de riu, document pel qual totes aquestes parts implicades signen un acord, fixant la part que cadascú haurà de complir per recuperar el riu i el seu entorn: Els concessionaris, deixant passar un cabal mínim que garanteixi la continuïtat d'aigua en tots els trams; la Diputació i els Ajuntaments, recolzant qualsevol idea recuperadora; els pescadors, mantenint netes les riberes, i exercint el seu esport de manera sostenible; la Generalitat, finançant la recuperació de riberes i les obres necessàries per donar un servei públic acurat i les entitats bancàries, atorgant crèdits tous per aquelles iniciatives que permetin la recuperació de l'entorn fluvial amb el màxim respecte al patrimoni natural i industrial.

Durant la celebració de la taula rodona que va seguir a la conferència, Lluís Godé, representant de l'Agència Catalana de l'Aigua, va desenvolupar extensament les interioritats de la figura del contracte, que es troba esmentat en l'Avantprojecte de Llei de Pesca Fluvial, així com els diversos treballs de planificació de l'espai fluvial en 2500 km de rius de totes les Conques de Catalunya, que està portant a terme l'àrea de Planificació de l'ACA, en un ambiciós projecte que fins l'any 2006 anirà delimitant zones inundables, usos dels espais fluvials i actuacions ambientals de preservació, gestió i recuperació d'aquestes zones sobre les quals és imprescindible aturar la compressió que els projectes urbanístics i les vies de comunicació han produït en les darreres dècades. En qualsevol cas, Godé és partidari de no enjardinar ni artificialitzar espais fluvials, actuant només en zones urbanitzades o fortament modificades, mantenint o retornat a la resta de casos a aquest espai, a la situació més semblant al seu estat natural.

Per la seva part, Isidre Gonzalvo, (Diputació de Barcelona) i Antoni Alarcón, (Barcelona Regional), van explicar el procés de manteniment del Parc del Besòs, en el qual les tasques de jardineria, vigilància i el sistema d'alerta davant avingudes, són elements fonamentals per garantir la seguretat de les persones que, en un nombre cada cop més elevat, ( 3.000 persones en cap de setmana), usen aquest Parc. El Pressupost de manteniment es divideix en un 45% destinat a la vigilància i el 55% restant, a la jardineria i reposició d'elements de seguretat, talussos, etc.

Per finalitzar, el representant dels concessionaris hidroelèctrics, associats a l'APPUE, (Productors i usuaris d'energia elèctrica de Catalunya), Eduard Vidal, va posar de manifest que aquesta Associació, que agrupa al 90 % dels concessionaris del Llobregat, Ter i Cardener, no tenia coneixement fins el moment del que era un contracte de riu, i es va donar per enterat amb les explicacions del Sr. Godé. Va proposar que els contractes limitessin més l'espai, doncs considerava que tot l'àmbit del Parc Fluvial era molt extens, així com que s'incorporessin al mateix usuaris de l'aigua de fóra de la zona, com són la SGAB i els Regants del Delta del Llobregat. Preguntat sobre l'estratègia de l'APPUE respecte al Contracte, va informar que fins ara no tenen cap línia apriorística d'actuació al respecte sobre les modificacions que sens dubte, s'hauran de realitzar sobre els cabals actualment atorgats, ja que aquestes seran la clau per garantir la compatibilitat de l'ús hidroelèctric amb la recuperació dels actuals trams secs. La manifestada manca de línia de treball és sorprenent, ja que la implicació de totes les parts, ( la dels concessionaris és molt important) , en el contracte, suposa un previ coneixement de les condicions de partida de cada una, i per tant una estratègia neta i explícita respecte a la posició inicial dels concessionaris davant la modificació dels títols concessionals que suposarà la implantació d'un cabal mínim no derivable a efectes ambientals els 22 km de riu que abasta el parc de les Colònies. Totes les parts implicades, han posat sobre la taula les seves implicacions, condicions i la part que aportaran al contracte. I els concessionaris?