|
EL PARC
FLUVIAL
Com a instrument de regeneració d'un territori
El cas del Baix Berguedà
Patronat del Parc Fluvial
parcfluvialBesos.doc
________________________________________________________
EL
PARC FLUVIAL DEL BESÒS
Trets diferencials respecte als parcs urbans convencionals
Àrea de Medi Ambient
Servei de Medi Ambient
QUATRE DIFERÈNCIES:
· La jardineria
· La vigilància
· Les inundacions
· L'aigua
LA JARDINERIA:
· No hi poden haver arbres ni arbustos que puguin significar
un perill de disminució de la llum dels ponts, en cas d'avinguda.
· Hi ha tres tipus de segues: Les de gespa, de tipus convencional.
Les del prat, que són herbàcies que en un principi s'han
plantat, però que només es reguen un o dos cops a l'any
i se seguen un cop a l'any, a l'hivern. Les dels wetlands, que se
seguen un cop a l'any, a finals d'hivern.
· El rec: També n'hi ha de tres tipus: El de la gespa,
que es rega amb aigua del subsòl de Santa Coloma de Gramenet
subministrada per SGAB. El rec del prat, que al no tenir previst en
projecte que es regués, s'ha de regar amb sistemes mixtos,
tal com estesa de manegues i camions cisterna. El rec dels wetlands,
amb aigua depurada de la EDAR de Montcada i Reixac, amb bombeig gestionat
pel Parc.
· No hi pot haver mobiliari urbà, pel mateix motiu que
no hi pot haver arbres. Podrien fer de tap en cas d'avinguda.
LA VIGILÀNCIA. EL SAHBE:
· El SAHBE, Sistema d'alerta hidrològica del parc fluvial
del riu Besòs, té per objecte assegurar en tot moment
que no hi hagi persones en l'interior del parc durant els períodes
de temps en que aquesta permanència sigui perillosa. Es consideren
perillosos els períodes en que els cabals circulants impossibilitin
l'estància en el riu i també els períodes de
temps en que s'esperen crescudes properes.
· El SAHBE es composa dels següents:
- Sistema de supervisió de pluviòmetres, aforaments
i qualitat de l'aigua (aprofitant dades del SAIH).
- Interconexió en temps real amb els radars meteorològics
de Catalunya (INM i SMC).
- Sistemes de recepció de satèl·lits meteorològics
i faximil meteorològic.
- Comunicació contínua amb Protecció Civil.
- Sistema de control centralitzat del Clavegueram de Barcelona, ampliat
a la xarxa de Santa Coloma de Gramenet.
- Centre de Control de l'explotació del SAHBE (a CLABSA) i
centres de seguiment locals.
- Telecontrol de les preses inflables del riu i dels elements d'avís
als usuaris.
- Sistema de circuit tancat de televisió.
· El SAHBE compta amb un sistema optoacústic dins del
llit del riu, que es posa en funcionament en cas d'alerta, que és
objecte d'agressions. S'ha comprovat que la millor defensa contra
les agressions és la reposició immediata del elements
danyats.
· Una contradicció aparent del SAHBE és que es
pot estar en alerta sense que plogui al Parc i pot ser deguda a que
amenaci pluja forta o bé que estigui plovent en altres indrets,
però que l'aigua d'aquesta pluja vagi a parar als col·lectors
que desguassen al riu.
LA VIGILÀNCIA. ELS AUXILIARS:
L'ACA, en donar el permís per la construcció i operació
del Parc va imposar algunes condicions. Entre elles, una assegurança
de responsabilitat civil i un servei auxiliar de vigilància
per ajudar a desallotjar el Parc en cas d'alerta hidrològica.
Les característiques actuals i les funcions del servei auxiliar
de vigilància són:
- El mateix horari en que el Parc està obert al públic.
- Obrir i tancar el Parc (8 accessos).
- Bicicletes com elements de transport.
- Desallotjar el Parc en cas d'alerta.
- Fer complir el reglament intern del Parc.
- Avisar la Policia Local en cas de conflicte amb els usuaris.
LES INUNDACIONS:
Després de les inundacions, quan l'aigua desborda el calaix
d'aigües baixes, que sol ocórrer un parell de vegades
l'any, cal efectuar una campanya de neteges especials, ja que el riu
aporta una sèrie de deixalles tal com plàstics, canyes
i envasos i flotants de tota mena que cal retirar.
També cal, si la inundació ha estat forta, reparar talussos
i en ocasions retirar l'excés de sediments en elements que
poden quedar afectats pel seu pes o pel seu efecte barrera, com en
el cas de les preses inflables, les escales per peixos o les illes
que es converteixen en penínsules.
L'AIGUA:
La qualitat de l'aigua del riu és un tret característic
del Parc. És un paradoxa molt interessant el fet de que cada
cop que millora l'aigua del riu, aparegui un problema nou. Fa uns
quants anys no hi podia viure res en aquells sucs que baixaven per
la llera del Besòs, que pràcticament era una claveguera
a cel obert. Quan van començar a funcionar algunes de les depuradores
de la conca, van començar a aparèixer les escumes, fruit
de que la depuració físic química retira les
partícules i els detergents queden lliures per fer escumes.
La depuració va avançar una mica més i els bacteris
sulfat-reductors van trobar un hàbitat excel·lent per
instal·lar-s'hi. Aquests bacteris produeixen sulfhídric
i la seva característica pudor d'ous podrits. El riu començà
a fer una pudor que no havia fet mai i era a causa de la millor qualitat
de l'aigua. A mida que millorà una mica més la qualitat
de l'aigua, o sigui que ja hi ha més oxigen dissolt, aquests
bacteris ja no s'hi troben tan bé i baixa molt la seva densitat.
Ja no es noten aquelles males olors, però apareix una novetat:
la proliferació de macroinvertebrats. Entre ells els quironòmids,
núvols de mosquits que no piquen però que produeixen
molèsties, o més ben dit, una certa incomoditat, ja
que no piquen i gaire bé sempre estan volant en el seu núvol.
Ara s'està a l'espera de la propera millora en la qualitat
de l'aigua del riu. No se sap del cert que portarà.
DADES ECONÒMIQUES. INGRESSOS EN MILERS D'EUR:
El Conveni mitjançant el que els Ajuntaments propietaris del
Parc fan l'encomana de gestió a la Diputació de Barcelona,
fixa el repartiment de les aportacions pel manteniment que per l'any
2001, fou:
- . Diputació de Barcelona: 540
- . Ajuntament de Barcelona: 360
- . Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: 114
- . Ajuntament de Montcada i Reixac: 54
- . Consorci per a la defensa de la conca del riu Besòs: 12
DADES ECONÒMIQUES. DESPESES EN %:
Es poden desglossar en dues grans particions. La corresponent a la
seguretat, que representa el 45% del total i la resta, que representa
el 55% del total de les despeses.
SAHBE, 34,4% Treballs realitzats per altres, 14,7%
Vigilància, 8,1% Jardineria, 14,7%
Assegurança, 2,5% Electricitat, 7,4%
Aigua, 6,7%
Altres subministraments, 4,6%
Telèfon, 6,6%
Barcelona, 21 de maig de 2002
Isidre Gonzalvo Carné
Cap de la Secció de Diagnosi i Control Ambiental
|
|
Nota
de premsa a priori
SEMINARIO SOBRE PARQUES FLUVIALES Y CONTRATOS DE
RIO
Los últimos años, protagonistas del tránsito al
nuevo milenio, han contemplado el aumento de la concienciación
social respecto a las afecciones que los usos del agua provocan sobre
los ecosistemas fluviales. Las tesis del comienzo del siglo XX, según
las que la prosperidad y el gran salto adelante de España estaban
ligados a un uso exhaustivo de los recursos hídricos, han quedado
actualmente sumidas en la obsolescencia.
Según los defensores de estas tesis, el subdesarrollo sólo
podría ser superado si se adoptaba una política hidráulica
adaptada a la agricultura, mediante la construcción de embalses
y canales de riego, y a la nueva industria, que sería alimentada
por la energía mecánica, luego eléctrica, asociada
al normal discurrir de las aguas por los cauces, convirtiendo al agua
en la "hulla blanca", mucho más abundante y barata
que el carbón, la "hulla negra". Las Colonias Industriales
catalanas, y en particular las del Llobregat, fueron instalaciones pioneras
en adoptar este modelo, basando en esa hulla blanca el desarrollo de
un importante proceso de industrialización de la cuenca alta
del río desde finales del siglo XIX hasta las postrimerías
del siglo XX.. Miles de personas se vieron involucradas en este proceso,
repoblando amplias zonas del territorio, creando auténticos pueblos
en zonas antes deshabitadas hasta llegar a culminar el proceso de interiorización
de Cataluña.
APROMA, desde su fundación, ha demostrado una especial sensibilidad
sobre todos los elementos que conforman el "escenario río",
sobre todo en estos momentos en los que la gestión del agua está
adquiriendo un protagonismo de creciente importancia en nuestra sociedad.
Para intentar clarificar los conceptos relativos a los usos compatibles
con la preservación de la vida en el río, la Asociación
organizó, del 30 de septiembre al 2 de octubre de 1999 el I Congreso
sobre Caudales Ecológicos en Terrassa (Barcelona), evento durante
el cual, profesionales de disciplinas diversas aportaron a una mesa
común su visión, exigencias y propuestas sobre este primordial
parámetro medioambiental: el caudal ecológico o de mantenimiento
en el río. Los diversos usos de un bien limitado (el río
y el agua que lo cursa) se contraponen: abastecimiento, riego, producción
energética, recogida de residuos, substrato de un ecosistema,
conformación de un paisaje, soporte de usos lúdicos y
de la actividad pesquera
El caudal de mantenimiento, llamado también
caudal ecológico, es aquel por debajo del cual no es posible
conservar ambientalmente el entorno del río..
Así las cosas, el V Congreso Nacional de Medio Ambiente, celebrado
en Madrid a finales de noviembre de 2000, coorganizado por APROMA, la
Unión Profesional de la Ingeniería y el Colegio de Físicos,
decidió incluir entre sus 45 grupos de trabajo, uno dedicado
a los caudales ecológicos. Las conclusiones más importantes
del evento apuntaban a que el consenso entre todos los usuarios del
río debe fijar claramente su diseño, repartir su gestión
entre las partes, y establecer las reglas que garanticen el uso equitativo
y sostenible del agua. El contrato de río es la mejor herramienta
para conseguir hacer realidad el citado diseño. Continuando en
esta línea, se ha convocado la celebración, el próximo
día 23 de mayo, de un Seminario sobre parques fluviales y contratos
de río, en el cual, se debatirá el proyecto de Parque
Fluvial Navàs- Berga, entre todos los actores implicados: Patronato
del Parque Fluvial, concesionarios hidroeléctricos, pescadores,
Administración Hidráulica, Local y Comarcal.
El Parque Fluvial Navás- Berga es un proyecto que pretende recuperar
16 colonias industriales unidas por el río Llobregat, creando
un escenario atractivo para el turismo, salvando edificaciones emblemáticas
de la ruina y recuperando el río y sus riberas, mediante la creación
de una ruta atractiva para el visitante y la garantía de un caudal
mínimo en todo el tramo, (afectado por diversas concesiones hidroeléctricas),
lo que supondrá la redacción del correspondiente contrato
de río.
APROMA-Catalunya
23/05/02
Nota
de premsa a posteriori
SEMINARIO SOBRE PARQUES FLUVIALES Y CONTRATOS DE
RIO
PARCS FLUVIALS I CONTRACTES DE RIU
El passat dia 23 de maig, es va celebrar a l'edifici El Vagó
del Recinte de l'Escola Industrial de Barcelona una conferència
sobre el Parc Fluvial de les Colònies Industrials del Berguedà,
seguida d'una taula rodona sobre els Parcs Fluvials i els contractes
de riu. L'acte va estar organitzat per APROMA i per la Diputació
de Barcelona, comptant amb la participació de tècnic responsables
de la construcció i el manteniment del parc Fluvial del Besòs,
de membres de les Administracions territorials implicades en l'espai
fluvial, dels impulsors del Parc del Berguedà i d'un representant
dels concessionaris desl aprofitaments hidroelèctrics .
La presentació, a càrrec d'Antoni Fogué, Diputat
-President de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va corroborar
l'èxit de la implantació del Parc Fluvial del Besòs,
tan des del punt de vista de recuperació d'un tram de riu per
l'ús de la població, com des del de l'efecte beneficiós
que aquest, en principi utòpic projecte ha suposat sobre l'augment
de qualitat de les aigües del riu i el manteniment de l'espai fluvial.
La conferència d'Àngel Miralda i Pere Vall, impulsors
del Parc Fluvial de les Colònies del Berguedà, es va centrar
sobre l'estat actual del procés d'implantació del model
de desenvolupament territorial per a les Colònies, mitjançant
la creació d'un Parc Patrimonial, que permetrà superar
la nostàlgia del passat, construint el futur. el model del Parc
Urbà del Besòs no és aplicable en una zona com
la del Llobregat, ja que aquesta és una zona més extensa
en la qual s'ha de fer compatible l'ús de l'aigua en tot el tram,
focalitzat en els aprofitaments hidroelèctrics que deriven l'aigua
successivament, deixant trams secs, amb la recuperació de l'espai
fluvial com a nexe d'unió entre les 14 colònies i dues
fàbriques que s'estenen pels 22 km de riu entre Berga i Navàs.
aquí es pretén preservar l'estructura física dels
camins, esglésies i habitatges i crear estructures interpretatives,
de gestió i institucionals, mitjançant la unió
dels agents implicats agrupats en un Consorci integrat pels concessionaris
hidroelèctrics, la Cambra de Comerç, els empresaris, les
Associacions de Veïns i els propietaris del patrimoni industrial
que conforma la Colònia. el Consell General d'aquest Consorci,
estarà composat per la Generalitat, la diputació, el sector
privat i els 8 Ajuntaments de la zona. Per arribar a un final feliç,
que permeti la materialització del projecte, és imprescindible
un consens general, articulat en un contracte de riu, document pel qual
totes aquestes parts implicades signen un acord, fixant la part que
cadascú haurà de complir per recuperar el riu i el seu
entorn: Els concessionaris, deixant passar un cabal mínim que
garanteixi la continuïtat d'aigua en tots els trams; la Diputació
i els Ajuntaments, recolzant qualsevol idea recuperadora; els pescadors,
mantenint netes les riberes, i exercint el seu esport de manera sostenible;
la Generalitat, finançant la recuperació de riberes i
les obres necessàries per donar un servei públic acurat
i les entitats bancàries, atorgant crèdits tous per aquelles
iniciatives que permetin la recuperació de l'entorn fluvial amb
el màxim respecte al patrimoni natural i industrial.
Durant la celebració de la taula rodona que va seguir a la conferència,
Lluís Godé, representant de l'Agència Catalana
de l'Aigua, va desenvolupar extensament les interioritats de la figura
del contracte, que es troba esmentat en l'Avantprojecte de Llei de Pesca
Fluvial, així com els diversos treballs de planificació
de l'espai fluvial en 2500 km de rius de totes les Conques de Catalunya,
que està portant a terme l'àrea de Planificació
de l'ACA, en un ambiciós projecte que fins l'any 2006 anirà
delimitant zones inundables, usos dels espais fluvials i actuacions
ambientals de preservació, gestió i recuperació
d'aquestes zones sobre les quals és imprescindible aturar la
compressió que els projectes urbanístics i les vies de
comunicació han produït en les darreres dècades.
En qualsevol cas, Godé és partidari de no enjardinar ni
artificialitzar espais fluvials, actuant només en zones urbanitzades
o fortament modificades, mantenint o retornat a la resta de casos a
aquest espai, a la situació més semblant al seu estat
natural.
Per la seva part, Isidre Gonzalvo, (Diputació de Barcelona)
i Antoni Alarcón, (Barcelona Regional), van explicar el procés
de manteniment del Parc del Besòs, en el qual les tasques de
jardineria, vigilància i el sistema d'alerta davant avingudes,
són elements fonamentals per garantir la seguretat de les persones
que, en un nombre cada cop més elevat, ( 3.000 persones en cap
de setmana), usen aquest Parc. El Pressupost de manteniment es divideix
en un 45% destinat a la vigilància i el 55% restant, a la jardineria
i reposició d'elements de seguretat, talussos, etc.
Per finalitzar, el representant dels concessionaris hidroelèctrics,
associats a l'APPUE, (Productors i usuaris d'energia elèctrica
de Catalunya), Eduard Vidal, va posar de manifest que aquesta Associació,
que agrupa al 90 % dels concessionaris del Llobregat, Ter i Cardener,
no tenia coneixement fins el moment del que era un contracte de riu,
i es va donar per enterat amb les explicacions del Sr. Godé.
Va proposar que els contractes limitessin més l'espai, doncs
considerava que tot l'àmbit del Parc Fluvial era molt extens,
així com que s'incorporessin al mateix usuaris de l'aigua de
fóra de la zona, com són la SGAB i els Regants del Delta
del Llobregat. Preguntat sobre l'estratègia de l'APPUE respecte
al Contracte, va informar que fins ara no tenen cap línia apriorística
d'actuació al respecte sobre les modificacions que sens dubte,
s'hauran de realitzar sobre els cabals actualment atorgats, ja que aquestes
seran la clau per garantir la compatibilitat de l'ús hidroelèctric
amb la recuperació dels actuals trams secs. La manifestada manca
de línia de treball és sorprenent, ja que la implicació
de totes les parts, ( la dels concessionaris és molt important)
, en el contracte, suposa un previ coneixement de les condicions de
partida de cada una, i per tant una estratègia neta i explícita
respecte a la posició inicial dels concessionaris davant la modificació
dels títols concessionals que suposarà la implantació
d'un cabal mínim no derivable a efectes ambientals els 22 km
de riu que abasta el parc de les Colònies. Totes les parts implicades,
han posat sobre la taula les seves implicacions, condicions i la part
que aportaran al contracte. I els concessionaris?
|