ࡱ> 241q Ibjbjt+t+ ?.AA]8 $c..(VVVVVV(******$ NVVVVVNLVV.LLLVVV(V(LL n (V`ulEL PARC FLUVIAL DEL BESS Trets diferencials respecte als parcs urbans convencionals QUATRE DIFERNCIES: La jardineria La vigilncia Les inundacions Laigua LA JARDINERIA: No hi poden haver arbres ni arbustos que puguin significar un perill de disminuci de la llum dels ponts, en cas davinguda. Hi ha tres tipus de segues: Les de gespa, de tipus convencional. Les del prat, que sn herbcies que en un principi shan plantat, per que noms es reguen un o dos cops a lany i se seguen un cop a lany, a lhivern. Les dels wetlands, que se seguen un cop a lany, a finals dhivern. El rec: Tamb nhi ha de tres tipus: El de la gespa, que es rega amb aigua del subsl de Santa Coloma de Gramenet subministrada per SGAB. El rec del prat, que al no tenir previst en projecte que es regus, sha de regar amb sistemes mixtos, tal com estesa de manegues i camions cisterna. El rec dels wetlands, amb aigua depurada de la EDAR de Montcada i Reixac, amb bombeig gestionat pel Parc. No hi pot haver mobiliari urb, pel mateix motiu que no hi pot haver arbres. Podrien fer de tap en cas davinguda. LA VIGILNCIA. EL SAHBE: El SAHBE, Sistema dalerta hidrolgica del parc fluvial del riu Bess, t per objecte assegurar en tot moment que no hi hagi persones en linterior del parc durant els perodes de temps en que aquesta permanncia sigui perillosa. Es consideren perillosos els perodes en que els cabals circulants impossibilitin lestncia en el riu i tamb els perodes de temps en que sesperen crescudes properes. El SAHBE es composa dels segents: Sistema de supervisi de pluvimetres, aforaments i qualitat de laigua (aprofitant dades del SAIH). Interconexi en temps real amb els radars meteorolgics de Catalunya (INM i SMC). Sistemes de recepci de satllits meteorolgics i faximil meteorolgic. Comunicaci contnua amb Protecci Civil. Sistema de control centralitzat del Clavegueram de Barcelona, ampliat a la xarxa de Santa Coloma de Gramenet. Centre de Control de lexplotaci del SAHBE (a CLABSA) i centres de seguiment locals. Telecontrol de les preses inflables del riu i dels elements davs als usuaris. Sistema de circuit tancat de televisi. El SAHBE compta amb un sistema optoacstic dins del llit del riu, que es posa en funcionament en cas dalerta, que s objecte dagressions. Sha comprovat que la millor defensa contra les agressions s la reposici immediata del elements danyats. Una contradicci aparent del SAHBE s que es pot estar en alerta sense que plogui al Parc i pot ser deguda a que amenaci pluja forta o b que estigui plovent en altres indrets, per que laigua daquesta pluja vagi a parar als collectors que desguassen al riu. LA VIGILNCIA. ELS AUXILIARS: LACA, en donar el perms per la construcci i operaci del Parc va imposar algunes condicions. Entre elles, una assegurana de responsabilitat civil i un servei auxiliar de vigilncia per ajudar a desallotjar el Parc en cas dalerta hidrolgica. Les caracterstiques actuals i les funcions del servei auxiliar de vigilncia sn: El mateix horari en que el Parc est obert al pblic. Obrir i tancar el Parc (8 accessos). Bicicletes com elements de transport. Desallotjar el Parc en cas dalerta. Fer complir el reglament intern del Parc. Avisar la Policia Local en cas de conflicte amb els usuaris. LES INUNDACIONS: Desprs de les inundacions, quan laigua desborda el calaix daiges baixes, que sol ocrrer un parell de vegades lany, cal efectuar una campanya de neteges especials, ja que el riu aporta una srie de deixalles tal com plstics, canyes i envasos i flotants de tota mena que cal retirar. Tamb cal, si la inundaci ha estat forta, reparar talussos i en ocasions retirar lexcs de sediments en elements que poden quedar afectats pel seu pes o pel seu efecte barrera, com en el cas de les preses inflables, les escales per peixos o les illes que es converteixen en pennsules. LAIGUA: La qualitat de laigua del riu s un tret caracterstic del Parc. s un paradoxa molt interessant el fet de que cada cop que millora laigua del riu, aparegui un problema nou. Fa uns quants anys no hi podia viure res en aquells sucs que baixaven per la llera del Bess, que prcticament era una claveguera a cel obert. Quan van comenar a funcionar algunes de les depuradores de la conca, van comenar a aparixer les escumes, fruit de que la depuraci fsic qumica retira les partcules i els detergents queden lliures per fer escumes. La depuraci va avanar una mica ms i els bacteris sulfat-reductors van trobar un hbitat excellent per installar-shi. Aquests bacteris produeixen sulfhdric i la seva caracterstica pudor dous podrits. El riu comen a fer una pudor que no havia fet mai i era a causa de la millor qualitat de laigua. A mida que millor una mica ms la qualitat de laigua, o sigui que ja hi ha ms oxigen dissolt, aquests bacteris ja no shi troben tan b i baixa molt la seva densitat. Ja no es noten aquelles males olors, per apareix una novetat: la proliferaci de macroinvertebrats. Entre ells els quironmids, nvols de mosquits que no piquen per que produeixen molsties, o ms ben dit, una certa incomoditat, ja que no piquen i gaire b sempre estan volant en el seu nvol. Ara sest a lespera de la propera millora en la qualitat de laigua del riu. No se sap del cert que portar. DADES ECONMIQUES. INGRESSOS EN MILERS DEUR: El Conveni mitjanant el que els Ajuntaments propietaris del Parc fan lencomana de gesti a la Diputaci de Barcelona, fixa el repartiment de les aportacions pel manteniment que per lany 2001, fou: . Diputaci de Barcelona: 540 . Ajuntament de Barcelona: 360 . Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: 114 . Ajuntament de Montcada i Reixac: 54 . Consorci per a la defensa de la conca del riu Bess: 12 DADES ECONMIQUES. DESPESES EN %: Es poden desglossar en dues grans particions. La corresponent a la seguretat, que representa el 45% del total i la resta, que representa el 55% del total de les despeses. SAHBE, 34,4% Treballs realitzats per altres, 14,7% Vigilncia, 8,1% Jardineria, 14,7% Assegurana, 2,5% Electricitat, 7,4% Aigua, 6,7% Altres subministraments, 4,6% Telfon, 6,6% Barcelona, 21 de maig de 2002 Isidre Gonzalvo Carn Cap de la Secci de Diagnosi i Control Ambiental PGINA 1 PGINA 2 rea de Medi Ambient C/. Urgell, 187 / 08036 Barcelona Servei de Medi Ambient Tel. 934 022 485 / Fax. 934 022 493 s.media@diba.es / www.diba.es UXlIbzDM FHI5CJ CJ0JmH0J j0JU 5>*CJCJCJ5CJ(UVWXlz-KHIb  z  ?  S  & F & F & F & FUVWXlz-KHIb  z  ?  J Q S { r xz>dĽ~wpi                                                        'S { r xz>d#CDM >d & F & F & Fd#CDM >dl012Pf'FGHI                       -dl012Pf'FGHP $&`#$ & FHI= 000PP&P P. A!"n# $%S [0@0Normal$ OJQJmHFA@FFuente de prrafo predeter.J@J Encabezado$d8 @CJOJQJ. @. Pie de pgina<)@<Nmero de pgina CJOJQJ:U@!: Hipervnculo>*B*CJ OJQJI.IS dHIdI !4!tGJTXklyz,-JKGIabyz>?RSz{q r w z   = > c d   "#BDLM  =>cdkl"/2OPef&(EGJub011igc8C:\temp\Guardado con Autorrecuperacin de Documento2.asdub011igcSC:\Isi\Bess Parc Fluvial\informes i memories\El Par Fluvial del Bess ponncia.docub011igcOC:\temp\Guardado con Autorrecuperacin de El Par Fluvial del Bess ponncia.asdub011igcOC:\temp\Guardado con Autorrecuperacin de El Par Fluvial del Bess ponncia.asdub011igcOC:\temp\Guardado con Autorrecuperacin de El Par Fluvial del Bess ponncia.asdub011igcSC:\Isi\Bess Parc Fluvial\informes i memories\El Par Fluvial del Bess ponncia.docub011igcSC:\Isi\Bess Parc Fluvial\informes i memories\El Par Fluvial del Bess ponncia.docub011igcSC:\Isi\Bess Parc Fluvial\informes i memories\El Par Fluvial del Bess ponncia.doc|]:.Ul   U:.*# X$:.)9  vK n-L:.--o(- hhOJQJo(--o(- hhOJQJo(--o(- hhOJQJo( hhOJQJo(--o(-)9Ul  vK*#|] UX$n-L@sI@GTimes New Roman5Symbol3& Arial"֪eF1eFPzCfWF +r0dJ$I:\Office\Plantill\LOGOTIPS\B01s.dotMembretCapcelera amb paper membretub011igcub011igcOh+'0   < H T `lt|MembretCapcelera amb paper membret ub011igc amb01 B01s.dot am ub011igc am401Microsoft Word 8.0 @\' @PN@,@EF՜.+,D՜.+,H hp  DIPUTACI DE BARCELONA+ 1 Membret Ttulo 6> _PID_GUIDAN{9FE63164-FA4F-11D3-87EA-0010DC2A5124}  "#$%&'(*+,-./03Root Entry Fqް`u51TableWordDocument?.SummaryInformation(!DocumentSummaryInformation8)CompObjkObjectPool`u`u  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q