Catalunya ha de recuperar el temps perdut en l'energia eòlica sense hipotecar la sostenibilitat. Aquesta va ser una de les principals conclusions que s'extreuen de la Jornada "Energia Eòlica, Balanç i Perspectives", promoguda per Aproma.

Per primer cop a Catalunya, un únic fòrum reunia a responsables de l'Administració -autonòmica i local-, col·lectius ecologistes, companyies elèctriques, promotors, fabricants i sindicats. Prop d'un centenar de persones han pres part en les jornades, que tenien el seu precedent en cinc tertúlies impulsades per Aproma des de l'any passat. L'encontre va tenir lloc a la Casa del Mar de Barcelona els dies 5 i 6 de novembre.

El director general d'Energia i Mines, Albert Mitjà, va inaugurar les jornades subratllant que l'energia eòlica, com la resta de les fonts renovables, ha de complir amb el seu paper pel que fa al provisionament de Catalunya, atès que es tracta d'un recurs autòcton, front a la factura de combustibles fòssils que ha de pagar el país. Mitjà va invocar els acords internacionals (Directiva Europea, Protocol de Kioto) per reclamar una ràpida implantació eòlica.

Paul Gipe, periodista californià expert en energia eòlica que ha estat autor de diverses obres sobre l'evolució tecnològica dels aerogeneradors, va ser l'encarregat de pronunciar la conferència d'obertura, tot mostrant exemples de parcs eòlics ben dissenyats, contraposant-los als vells models massificats de desplegament d'aquesta energia. Gipe, autor d'Energia eòlica pràctica (traduït a 10 idiomes, entre ells el català), Wind Power comes of Age, Wind Power for Home & Business o Wind Energy Basics entre d'altres, va lliurar un seguit de recomanacions als promotors per tal de fer qualsevol projecte eòlic més atractiu a l'opinió pública.

Alfons Collazo, responsable de Règim Especial de Fecsa-Endesa, va posar de manifest les mancances de la xarxa de distribució pel que fa a l'evacuació de l'electricitat produïda als parcs eòlics. "Endesa està a favor de l'energia eòlica", va afirmar, "però s'ha de tenir en compte que el nostre objectiu bàsic és garantir la qualitat de subministrament als nostres abonats".

Xavier Fontanet, gerent de promoció d'Ecotècnia, va denunciar els "pals a les rodes" que ha patit la implantació eòlica a Catalunya i va recordar que "només som capdavanters en generació elèctrica bassada en la fissió nuclear o els hidrocarburs, no pas en la força del vent".

Joan Josep Escobar, de l'Institut Català d'Energia, va fer una crida a la responsabilitat de tots els sectors implicats perquè mentre l'estat Espanyol continua encapçalant el rànquing eòlic europeu per darrere d'Alemanya, l'aportació de Catalunya és de tan sols 85 MW, és a dir, poc més del 2% de la potència eòlica instal·lada. Escobar va advertir que amb l'actual Mapa Eòlic es deixen fora molts indrets on fa vent, la qual cosa podria obligar a revisar el Mapa d'aquí cinc anys "en un sentit més restrictiu o al contrari".

En aquesta línia es va manifestar Ferran Miralles, coordinador de la Secretaria de Planificació Territorial i responsable de Sostenibilitat en el moment en què es debatia el Mapa Eòlic del Govern. Així, Miralles recordà les dificultats per negociar un Pla Sectorial que satisfés a tothom i es mostrà convençut que aquest mapa obeeix a criteris "conservacionistes", atès que hi ha àrees del territori, com les Terres de l'Ebre, on el 98% dels espais PEIN resten exclosos de la implantació eòlica.

El capítol de finançament dels parcs eòlics va estar a càrrec del Cap de Préstecs Sindicats de la CAM, José Rafael Pastor, qui apuntà a un termini d'entre dotze i catorze anys per a amortitzar la inversió necessària per a un parcs eòlic. Pastor creu imprescindible el manteniment d'un nucli estable d'inversors per tal de garantir la viabilitat d'un projecte "tan intensiu en capital".

Eduard Solé, Cap de Servei de Producció en Règim Especial del Departament d'Indústria, va fer un dibuix de la situació eòlica al conjunt de l'Estat, tot revelant que hi ha més de 47.000 MW "en llista d'espera" per a ser aprovats, però que el sistema elèctric només admet, hores d'ara, uns 10.000 en hores punta-pla. Solé lamenta que dels 3.070 milions d'euros invertits pel sector a les diverses comunitats espanyoles, només 72 M€ hagin estat destinats a Catalunya.

Agustí Masip, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Falset, va criticar durament la forma "barroera i poc científica" amb què s'ha fet la planificació eòlica a Catalunya i va compartir amb els assistents les línies generals de l'Acord Comarcal que limita a dos centrals eòliques més la contribució del Priorat a la producció eòlica. Precisament el biòleg Roger Pascual, de la Plataforma del Priorat, va incidir en el fet que aquest col·lectiu està a favor de l'energia eòlica, però destacà que el paisatge de la comarca és un actiu i un element clau del benestar individual i social, front al qual els molins "generen un impacte no gens despreciable".

Per la seva banda, Enric Tello, membre d'Ecologistes en Acció, va plantejar que el debat eòlic a Catalunya és viciat des de bon començament i afecta a la planificació del model territorial, energètic i de biodiversitat, qüestions que "malauradament s'han abordat per separat". Tello va responsabilitzar la Generalitat de les percepcions errònies i els malentesos que s'han donat al territori que han creat una mala imatge de l'energia eòlica, tot i tenir un impacte ambiental irrisori en comparació amb altres fonts de producció energètica. També va negar que l'impacte d'un parc eòlic es pugui comparar a una via fèrria, per exemple .

Carme Simarro, secretària de Salut Laboral i Medi Ambient d'UGT a Catalunya, així com Emilio Menéndez, assessor de CCOO i autor de nombrosos articles i llibres sobre energia renovable, van reflexionar entorn la contribució que les fonts netes fan al mercat laboral. Menéndez va explicar que qualsevol energia renovable crea cinc vegades més llocs de treball que les fonts convencionals i que a Espanya s'han creat prop de 20.000 noves ocupacions en diversos sectors, sovint vinculats als territoris on s'implanta la central de producció.

El debat dels ponents amb el públic va ser molt viu i va haver-hi lloc per a la polèmica, no només en aspectes controvertits com les ubicacions dels parcs eòlics, sinó també en assumptes com el finançament, les autoritzacions administratives o la participació de l'energia eòlica en el conjunt de fonts renovables.

En la taula rodona final van prendre part el director general de Planificació Ambiental, Jordi Sala, el Cap d'Indústria de l'Icaen, Conrad Messeguer, el delegat de Wise a Espanya i representant de l'Entesa Catalana per una Energia Renovable, Jaume Morrón, el president de la Federació Europea d'Energies Renovables, Joan Fages, el periodista californià Paul Gipe, el membre de Depana Alfons Lòpez i el secretari de l'Associació de Productors d'Energies Renovables, Manuel de Delàs. Aquesta taula, moderada per la secretària d'Aproma a Catalunya, Anna Ruiz, va servir per cloure les jornades.

L'encontre van servir també per a copsar l'estat de la tecnologia eòlica, amb una intervenció David Ponsà, tècnic de Nordex, fabricant alemany d'aerogeneradors i l'empresa de promoció Endesa Renovables, representada per Marcos Fusté.

Aproma, un organisme independent que reuneix un important nombre de professionals dedicats al medi ambient, ha comptat amb el patrocini de la Caja de Ahorros del Mediterráneo i el suport de la Generalitat de Catalunya. El Consolat General dels EUA i l'Associació de Productors d'Energies Renovables-APPA han estat col·laboradors de l'activitat.

Barcelona, 7 de novembre de 2002