Dimarts, 4 de març a les 19.00 h

L’ÈTICA AMBIENTAL: REPTE DEL NOU MIL•LENI?

Segons diuen els astronautes, el nostre Planeta vist des de l’espai és d’una gran bellesa. Té un magnífic color blau i vist d´aprop dóna una sensació d’opulència degut a la vegetació abundant i a la riquesa de la flora i de la fauna. Fins fa molt poc – històricament parlant – aquest paradís havia sigut el domini de la Natura. L’ésser humà estava integrat en l’ecosistema d’on treia el seu manteniment i condicions de vida.

Però va haver-hi un moment, més o menys a partir de la meitat del segle XIX coincidint amb el naixement de la revolució industrial, que l’home va començar una acció de depredació sense precedents sobre els recursos del Planeta explotant-los d’una manera que es pot qualificar de destructiva. S’han causat danys irreparables en el sòl mitjançant urbanitzacions d´assentaments humans de tot tipus. El subsòl ha sigut objecte d’extracció de minerals i combustibles fòssils, deixant ferides sobre l’escorça terrestre d’impossible reparació. S’han contaminat els mars i els rius. D’igual manera que els aqüífers, l’atmosfera de la Terra també ha sofert agressions: des de la capa d’ozó a la contaminació urbana, s’estan produint efectes que posen en perill el futur de la vida sobre el Planeta amb l’escalfament del clima, les pluges àcides i malalties d’origen respiratori. També l’activitat de progrés econòmic no s’atura en la desforestació creixent, la destrucció de la biodiversitat de moltes parts del Planeta i en la desertització creixent de zones cada vegada més extenses, a no ser que tot això no fos considerable, no s’ha pres de forma decidida la capacitat de fer o respectar els acords per tal de posar remei a aquest conjunt de problemes.
Actualment la globalització representa l’últim perill immediat degut a que les grans empreses globalitzadores no dubten en l’utilització d’eines que esgoten els recursos naturals que és el patrimoni de la Humanitat i no sols els que ara vivim a la Terra, si no també dels que ens l’han de succeir. Ja no cal parlar dels recursos financers que mouen aquestes multinacionals lligades a la gran banca mundial, que superen àmpliament el PIB de la tercera part de la població mundial.

A part del que s’acaba de dir, avui en el començament del segle XXI, hi ha una gran escassetat d’aigua potable, i algunes previsions apunten que d’aquí a deu anys s’haurà desforestat una superfície del Globus equivalent a la que havia fet fins 1950 en tota l’Historia de la Humanitat. Abans del 2050 si no es posa remei, diuen els experts que la temperatura mitja del Planeta haurà pujat, entre un i dos graus centígrads. Tot lo que pot significar això es prou conegut.

La gent comença a adonar-se de que o ens ocupem seriosament del medi ambient o bé la humanitat camina decididament cap el suïcidi col•lectiu. Mai s’havien exposat de manera tan evident els límits dels nostres recursos i el camí tant equivocat del model de desenvolupament basat en un consum indiscriminat.

La tècnica i les tecnologies, igual que els models econòmics que ha desenvolupat l’ésser humà a llarg de la seva historia, sempre han actuat com instruments pel domini de la Natura. Avui s’han ultrapassat els límits en certs aspectes, la qual cosa obliga a un replantejament de conceptes i també a assumir que un desenvolupament sense límits amb recursos disponibles a l’abast, ni entra ni pot entrar en la realitat. Tot això ens condueix a una profunda reflexió, una aspiració a la moral i a una crida a la responsabilitat dels ciutadans per tal d’assolir un nou paradigma que es fonamenti en un model més equitatiu de desenvolupament veritablement sostenible. Un model que tot i coneixent els límits que imposa el medi ambient, sigui respectuós amb ell, ja que és vital per a la supervivència de la vida en el Planeta.

Davant de tot això el títol d’aquesta trobada sembla oportú. Tindrem l’ocasió d’escoltar les opinions de persones de reconeguda solvència professional en l’àrea del pensament i les seves reflexions seran llavors per cadascú de nosaltres per tal de tenir una posició d’índole moral davant de la problemàtica del medi ambient.

La Sra. Victoria Camps centra la seva intervenció en unes declaracions que s’han d’assumir per tenir una consciència ecològica.

En primer lloc cita els canvis d’enfocament des d’una perspectiva de la filosofia de la ètica que ha conduït a una profundització de l’ecologia coneguda com la “deep ecology”. El canvi de paradigma preconitzat era passar d’un enfoc antropocentrista a un concepte en el que rol ètic es centra en el biocentrisme o cosmocentrisme.

Però a pesar d’això existeixen uns drets com el dret a la llibertat, els anomenats drets humans, els drets exigits per l’entorn, etc. La Dra. Camps sosté que la ètica ambiental ha de ser antropocèntrica degut a que el ser humà pensa i a més a més des de la perspectiva dirigida als altres hi ha una visió fonamentada en els drets i molt pocs en els deures. No s’ha d’oblidar l’imperatiu Kantià de la Humanitat com un fi i no com un mitjà.

Un altre fonament d’una ètica ambiental ha de ser la responsabilitat. Això s’explica amb el fet de que la vida humana en la Terra inclou també les generacions futures. Les necessitats del present tenen prioritat, sempre i quan no destruïm la qualitat de vida de les generacions futures. Aquestes futures necessitats de la Humanitat en el futur tenen prioritat sobre lo superflu de les necessitats reals actuals.

Els conflictes que originen les contradiccions amb les llibertats actuals justifiquen el rol que ha d’exercir la Política. Malgrat tot, avui per avui aquest és insuficient com es demostra en els enfrontaments que actualment ja existeixen per l’aigua en diferents zones. S’ha de propiciar des de les instàncies polítiques un canvi més profund en la mentalitat de les persones i per això ha de contribuir de forma definitiva la educació en les bones pràctiques i usos. El consum s’ha d’ensenyar a que sigui sostenible per a què puguem tenir un desenvolupament sostenible.

La Sra. Mayol comença dient que fa molt poc temps – aproximadament uns 30 anys - que s’ha despertat la consciència ecològica de la gent. Però també al mateix temps que aquesta consciència ecològica es desperta i creix, la pràctica no ho ha fet de la mateixa manera. És dir, hi ha més coneixements, hi ha més informació sobre tot entre els joves, però les enquestes diuen que són les dones entre 35 i 45 anys les més complidores duent a la pràctica principis ecològics tal com l’estalvi de l’aigua, estalvi de llum, separen els residus en paper, plàstics i orgànics, etc. La qual cosa vol dir que pot haver-hi més consciència ecològica a nivell de la població en general, però en la pràctica no es així.

Senyala també un conjunt de dificultats per a dur a terme solucions a mig i llarg termini a l’àmbit d’una cura medi ambiental fonamentada en el concepte moral que hauria de tenir la societat. En primer lloc diu que la dinàmica del mercat imposant la satisfacció de necessitats amb caràcter immediat i al mateix temps una política que exigeix resultats també immediats, impedeixen pensar a llarg termini. Posa l’exemple del consum de l’aigua per persona i dia, que en lloc d’admetre el límit imposat per la disponibilitat de recursos, fa que la demanda augmenti fins al punt de considerar transvasaments de rius, plans hidrològics, sense tenir present el cost no únicament econòmic si no també ecològic. Acceptar els límits seria una posició ètica per part de la població.

El desenvolupament tecnològic ha induït canvis culturals. El model de “usar y tirar” no només, no és sostenible sinó que també n’aprofitem els recursos que se’n van amb les deixalles. Un altre exemple ho tenim en el cas de l’incineració de les deixalles. És possible arribar a un grau d’eficiència molt importat cremant la matèria orgànica. És cert que obtindrem energia, però això n’hauria d’impedir el reciclatge i l’aprofitament dels recursos que es llencen amb les escombraries. Com a conseqüència d’això s’ha de fer el debat necessari per tal d’aplegar el canvi cultural que conduirà al debat ètic – polític.

Parla de la sostenibilitat i manifesta que hi ha una globalitat en la mateixa, la qual cosa transcendeix el nivell ètic, i al mateix temps hi ha un caràcter micro de la sostenibilitat que transcendeix a cadascú de nosaltres. Com a requisits senyala la credibilitat del gestor com un component ètic. Això permet passar del maquillatge ambiental de la política a la sostenibilitat real. Com exemple d’això cita la Guia de l’oficina verda a l’abast de totes les persones que treballen a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment comenta que l’ètica no es pot sustentar només en la normativa. S’han de transformar en accions que siguin recollides en objectius tal com fa l’Agenda 21 que és un compromís compartit entre la societat i la política.

El Sr. Giró explica l’objectiu de la Fundació Natura que és la defensa de la biodiversitat. Comenta que en la Fundació està involucrat el món de l’empresa en l’ONG i fa una crítica sobre diversos estaments de la societat entorn al medi ambient i la capacitat de donar respostes als nombrosos interrogants i disfuncions que planteja la problemàtica ambiental.
Sobre l’Administració pública – la qual cosa es una referència a la Política – diu que hi ha una abismal manca de transparència i atribueix aquesta manca a que pot ser que encara no hem progressat el suficient en democràcia. Per altra banda existeix un divorci entre les exigències de la Societat i el tipus de resposta que d’una manera o altra donen les Administracions Públiques. Acaba aquest capítol assenyalant que el rigor, l’integritat i la professionalitat no són les característiques mes remarcables dels administradors públics.
Sobre les empreses comenta que existeix un enfrontament entre aquestes institucions i els ecologistes. És com una espècie de tòpics aquest antagonisme. Creu que això es pot superar en un aprofundiment de la responsabilitat corporativa i un increment de l’ètica empresarial.
En quant a les ONG’s pensa que n’hi ha amb un codi ètic notable, però per contra també n’hi ha d’ONG’s que tenen importants quantitats de diners col•locats en Fons com a mínim dubtós.
Per tal de ser eficients en medi ambient, les Administracions han de ser fortes. En cas contrari no podran dur a terme els projectes ambientals. Posa un exemple en el Regne Unit sobre subvencions a percentatges de sou de personal dedicat a aquestes tasques. Pensa també que el reforçament de la societat civil pot ser que no interessi tant.

El Sr. Kababe i el Sr. Casino posen de relleu alguns punts de la pràctica ambiental que contrasten amb conceptes morals sobre el medi ambient. El mercat de bonos del dret a emetre diòxid de carboni és un d’ells.

Amb un animat debat posterior acaba la jornada.